A l'interior got del cor, les aurícules (o atris) són les dues cavitats saculars superiors, esquerra i dreta, separades per un envà (l'envà interauricular) i situades damunt dels ventricles respectius, amb els quals es comuniquen a través de sengles orificis auriculoventriculars dotats de vàlvules.[1]
L'aurícula dreta i el ventricle dret s'anomenen sovint com a cor dret; de la mateixa manera, l'aurícula esquerra i el ventricle esquerre s'anomenen sovint com a cor esquerre. Les aurícules no tenen vàlvules a les seves entrades,[5] i com a resultat, una pulsació venosa és normal i es pot detectar a la vena jugular com la pressió venosa jugular.[6][7] Internament, hi ha els músculs pectinats rugosos i la cresta terminal de His, que actuen com a límit dins de l'aurícula i la part de paret llisa de l'aurícula dreta, el sinus venarum, que es deriven del sinus venosus. El sinus venarum és la resta adulta del sinus venosus i envolta les obertures de les venes caves i el sins coronari.[8] A cada aurícula hi ha un apèndix auricular.
En pacients amb fibril·lació auricular, malaltia de la vàlvula mitral i altres afeccions, els coàguls de sang tenen tendència a formar-se a l'apèndix auricular esquerre.[9] Els coàguls es poden desallotjar (formar èmbols), cosa que pot provocar danys isquèmics al cervell, ronyons o altres òrgans subministrats per la circulació sistèmica.[10]
En aquells amb fibril·lació auricular incontrolable, es pot realitzar una extirpació de l'apèndix auricular esquerre en el moment de qualsevol cirurgia a cor obert per evitar la formació de coàguls futurs dins de l'apèndix.[11]
Molts altres animals, incloent els mamífers, també tenen cors de quatre cambres, que tenen una funció similar. Alguns animals (amfibis i rèptils) tenen un cor de tres cambres, en el qual la sang de cada aurícula es barreja en el ventricle únic abans de ser bombejada a l'aorta. En aquests animals, l'aurícula esquerra encara serveix per recollir sang de les venes pulmonars.
En alguns peixos, el sistema circulatori és molt simple: un cor de dues cambres que inclou una aurícula i un ventricle. Entre els taurons, el cor consta de quatre cambres disposades en sèrie (i per tant s'anomena cor en sèrie): la sang flueix a la cambra més posterior, el sinus venós, i després a l'aurícula que la trasllada a la tercera cambra, el ventricle, abans d'ella. arriba al con anteriós, que està connectat a l'aorta ventral. Es considera una disposició primitiva, i molts vertebrats han condensat l'aurícula amb el sinus venós i el ventricle amb el con anteriós.[12]
Amb l'arribada dels pulmons es va produir una partició de l'aurícula en dues parts dividides per un envà. Entre les granotes, la sang oxigenada i desoxigenada es barreja al ventricle abans de ser bombejada als òrgans del cos; a les tortugues, el ventricle està gairebé totalment dividit per un envà, però conserva una obertura a través de la qual es produeix una certa barreja de sang. En els ocells, els mamífers i alguns altres rèptils (en particular els caimans) la partició d'ambdues cambres està completa.[13]
.svg)
