Cauchy, primer fill de Louis François Cauchy i Marie-Madelaine Desestre, va néixer un mes després de l'esclat de la Revolució Francesa.[1] El seu pare, que era un alt funcionari de la Policia de París, marxa a viure a Arcueil quan el seu protector, el cap de la Policia de París, Louis Thiroux de Crosne, fuig cap al Regne Unit tement per la seva vida (de fet, serà guillotinat el 1794).[3] Cauchy arriba a aquesta vila l'any 1793, on també hi viuen Laplace i Berthollet, els quals junt amb el seu pare li donen els seus primers ensenyaments matemàtics.[4][5] Són temps difícils i la família passa força penúries, Cauchy contrau la verola i sembla que no s'adapta bé a aquesta situació de privacions i incerteses.[5][6]
Caigut Robespierre i finalitzat el Terror, la família torna a París [5] i mentre el seu pare es reincorpora a la burocràcia estatal amb força èxit, ell i els seus germans continuen estudiant, esperonats pel pare que els prepara tota mena de materials didàctics.[7] Amb el cop d'estat del 18 de brumari, al qual el seu pare dona suport, tot es capgira: Louis François Cauchy és nomenat el 1800 secretari del Senat francès restablert per Napoleó, càrrec que no solament li reporta un molt bon salari, sinó també prestigi i relacions.[8] Mantindrà aquest càrrec fins al 1830 en que el succeeix el seu fill Eugène, qui el mantindrà fins al 1848.
Cauchy comença els seus estudis reglats a l'École Centrale du Pantheon l'any 1802, on s'interessa pels idiomes antics (llatí i grec)[5] i obté nombroses mencions.[9] Però, al contrari que el seu pare i els seus germans Eugène i Alexander, tots ells advocats i experts en dret, Cauchy vol seguir una carrera científica. El seu pare no solament no s'hi oposa sinó que utilitza totes les seves influències per facilitar-li el terreny.[10] El 1804 comença els seus estudis de matemàtiques i el 1805 s'examina per l'ingrés a l'École Polytechnique, obtenint la segona millor nota de tots els candidats.[11] El seu examinador va ser Jean-Baptiste Biot, esdevenint un estudiant destacat, i per la seva tasca pràctica va ser destinat al projecte del canal d'Ourcq on va treballar amb Pierre Simon Girard.[5]
Graduat el 1807, passa a l'École des ponts et chaussées on obté el títol d'enginyer civil el 1810.[5] És destinat a Cherburg per a treballar en la construcció del port que necessitava Napoleó per la invasió d'Anglaterra. És en aquesta època que Cauchy comença a interessar-se per la matemàtica teòrica i, tot i que escriu sobre qüestions tècniques, comença a estudiar la teoria dels poliedres, a suggeriment de Lagrange,[12] i a ampliar la gamma de temes del seu interès.[13]
Maduresa i grans obres
El 1812, a causa d'una malaltia, potser psicosomàtica, retorna a París, amb intenció de fer carrera acadèmica però fracassa en els seus primer intents d'obtenir un lloc acadèmic i docent.[14] Persona de profundes creences religioses, sembla que la seva devoció pel catolicisme, a vegades portada a l'extrem li va fer tenir problemes a la societat francesa del moment.[5]
La caiguda de Bonaparte i la restauració monàrquica subsegüent donaran noves oportunitats al conservador Cauchy: en ser expulsats de l'Acadèmia de Ciències Monge i Carnot per les seves idees republicanes o napoleòniques, Cauchy és nomenat membre de l'Acadèmia per decret reial. L'acolliment dels seus membres antics és fred, ja que consideren Cauchy un arribista sense escrúpols.[16]
El 1818 es casa amb Aloïse de Bure i comença una època de tranquil·litat que el portarà a escriure els seus grans tractats, d'una exactitud inoïda fins aleshores, durant la dècada dels 1820's.[17] Aquests tractats, reconeguts arreu i traduïts a molts idiomes, són:[18]
tots ells publicats per l'editorial De Bure, propietat del seu sogre.[19]
Exili
La revolució de 1830 significa un canvi radical. No estant d'acord amb el règim sorgit de la revolució, Cauchy se'n va a Torí, abandonant la família, sota la protecció del Borbons que governen el territori i ocupa una càtedra de matemàtiques a la seva universitat per breu temps. El 1833 marxa a Bohèmia per a fer de preceptor del net i hereu de Carles X de França.[20] El 1834 la família es reunirà novament a Praga.
Retorn a França
El 1838, en complir els divuit anys l'hereu, la seva tasca és acabada i retorna a França. Malgrat els sues intents per ocupar un lloc en el món acadèmic, no ho aconsegueix per la seva oposició al rei Lluís Felip I de França. Es dedicarà a obres pies i caritatives.
La caiguda de Lluís Felip li permet, tot i que no té cap mena de sentiment republicà, ocupar la càtedra d'astronomia de la Universitat de París el 1849.[21]
Els últims anys de la seva vida són plens de controversies amb els seus col·legues, sobretot amb Liouville, Poncelet i Duhamel.[22] Curiosament, les darreres paraules de Cauchy a l'Acadèmia foren C'est ce que j'expliquerai plus au long dans un prochain memoir ("Ho explicaré amb més detall a la meva propera memòria"). Probablement, es referia a una nova prova o idea que encara no s'havia plantejat a fons i que pensava publicar. Malauradament, Cauchy va morir divuit dies després, als 68 anys sense donar a conèixer quina era aquesta nova doctrina matemàtica que pensava presentar.[23]
Creences polítiques i religioses
Cauchy va ser durant tota la seva vida un monàrquic convençut i un catòlic intransigent, cosa que el va convertir en un personatge excepcional dins la comunitat científica de la seva època que era lliberal, republicana i, fins i tot, anticlerical. El propi Abel, que va estar a París el 1826, va dir:
«
Cauchy és boig i no hi ha res que es pugui fer amb ell; malgrat això, és l'únic que sap com cal fer les matemàtiques.
Els seus estrictes punts de vista catòlics el van portar a defensar els jesuïtes enfront de l'Acadèmia de Ciències en una sessió de 1825. La seva argumentació va ser objecte de mofa per la premsa lliberal, on Stendhal va escriure:
«
El senyor Cauchy, jesuïta de vestit curt, s'ha encarregat avui de l'honorable missió de perseguir la fisiologia, ciència que havia avançat força darrerament amb els experiments dels senyors Flourens, Magendie i Edwards
A més, el seu catolicisme dogmàtic, anava acompanyat de comportaments molt poc generosos amb els seus col·legues i alumnes, com ho acredita la pèrdua de la memòria de Galois,[26] les seves discussions amb Poncelet, Duhamel i altres col·legues o aprofitar-se de les expulsions polítiques de Monge i Carnot per escalar posicions.
Obra
Cauchy va ser extremadament prolífic: a part dels llibres abans esmentats va escriure 789 articles i memòries, una xifra realment espectacular.[27]
Cauchy és generalment reconegut com el gran sintetitzador del càlcul; ell va ser qui va establir els fonaments del càlcul unificant-los sota el concepte de límit, desenvolupant l'àlgebra dels límits, el concepte de successió, la teoria de séries, la noció de convergència, el criteri per determinar-la, i la introducció rigorosa dels conceptes de derivada i integral.[28]
↑Asimov, Isaac. «Cauchy, Augustin Louis». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 251. ISBN 8429270043.
O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Augustin Louis Cauchy» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.(anglès)
-_Mathematician,_Physicist,_and_Astonomer_(2550744825).jpg)
