El seu pare que era catedràtic de frenologia i fisonomia al Museu d'Història natural, es va ocupar de la formació científica de l'August.[2] Va estudiar a l'escola "Saint Louis" i a l'escola d'Arts i Oficis. El 1869 va començar els estudis de fotografia, que va interrompre per la guerra franco-alemanya i el setge de París de 1870.[3] Acabada la guerra va seguir amb els estudis de Belles Arts i també de química, botànica i anatomia.
Abans de dedicar-se a la fotografia, i a les innovacions tecnològiques va treballar en diferents activitats, des de dibuixant a la revista "Le Monde Ilustré", electricista al Casino de París, fins a fer de músic en diverses sales d'espectacles.[2] El 1877 va entrar a treballar a l'empresa Desjardin especialitzada en heliogravats pel sistema de heliografia, on d'alguna forma va començar la seva activitat com a inventor amb la millora dels acumuladors elèctrics de l'empresa.[4]
Va fer estudis de música i a tocar el "piston" (una mena d'oboè), instrument que més tard tindria un cert protagonisme en els seves pel·lícules.[2]
Va patentar quatre procediments de sincronització de cinema sonor entre 1896[5] i 1900 (entre els quals el graphonoscope), procediments que van continuar en l'estadi experimental. El 1898 va fer una demostració a l'Academia de Ciències amb una escerna d'una actriu cantant[3] i el 1900 una altra amb una lectura de Hamlet per l'actriu Sarah Bernhardt.[6]
Cap a la fi de la seva vida, va inventar l'hélio-glyptographe, un procediment de cinema en relleu.
L'any 1902Léon Gaumont a partir dels sistemes i aparells de Baron, va proposar el "cronophone" que li va permetre la difusió de "fono-escenes".[4]
