PROFILPELAJAR.COM

*Atlantoraja platana*
	;
Estat de conservació
	Espècie amenaçada
UICN	63110
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Chondrichthyes
Ordre	Rajiformes
Família	Arhynchobatidae
Gènere	Atlantoraja
Espècie	Atlantoraja platana ; Günther, 1880
Nomenclatura
Sinònims	Raja platana (Günther, 1880);

Atlantoraja platana és una espècie de peix de la família dels raids i de l'ordre dels raïformes.^[2]

Morfologia

Els mascles poden assolir 80 cm de longitud total.^[3]^[4]

Reproducció

És ovípar^[5] i les femelles ponen càpsules d'ous, les quals presenten com unes banyes a la closca.^[6]

Alimentació

Menja peixos, crustacis i cefalòpodes.^[7]

Hàbitat

És un peix marí, de clima subtropical (20°S-40°S, 60°W-40°W) i demersal que viu entre 19–181 m de fondària.^[3]

Distribució geogràfica

Es troba a l'oceà Atlàntic sud-oriental: el Brasil, l'Uruguai i l'Argentina.^[3]^[8]^[9]^[10]^[11]^[12]^[13]^[14]^[15]^[16]^[17]^[18]

Observacions

És inofensiu per als humans.^[3]

Referències

↑ «Atlantoraja platana». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
↑ The Taxonomicon (anglès)
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 FishBase (anglès)
↑ Bernardes, R.Á., J.L. de Figueiredo, A.R. Rodrigues, L.G. Fischer, C.M. Vooren, M. Haimovici i C.L.D.B. Rossi-Wongtschowski, 2005. Peixes de Zona Econômica Exclusiva da Região Sudeste-Sul do Brasil: Levantamento com armadilhas, pargueiras e rede de arrasto de fundo. São Paulo: Editora da Universidade de São Paulo. 295 p.
↑ Dulvy, N.K. i J.D. Reynolds, 1997. Evolutionary transitions among egg-laying, live-bearing and maternal inputs in sharks and rays. Proc. R. Soc. Lond., Ser. B: Biol. Sci. 264:1309-1315.
↑ Breder, C. M.; Rosen, D. E. Modes of Reproduction in Fishes (en anglès). Museu Americà d'Història Natural, 1966.
↑ Bernardes, R.Á., J.L. de Figueiredo, A.R. Rodrigues, L.G. Fischer, C.M. Vooren, M. Haimovici i C.L.D.B. Rossi-Wongtschowski, 2005.
↑ Barbosa, F.S. i U.L. Gomes, 1998. Morfologia juvenil de quatro espécies do gênero Raja (Linnaeus, 1758) das regiões sudste e sul do Brasil (Chondrichthyes, Batoidei, Rajidae). Biociencias 6(2):125-146.
↑ Cousseau, M.B., D.E. Figueroa, J.M. Díaz de Astarloa, E. Mabragaña i L.O. Lucifora, 2007. Rayas, chuchos y otros batoideos del Atlántico sudoccidental :34°S-55°S. Mar del Plata: INIDEP, 2007 102 p.: ill.; 24 x 17 cm.
↑ Figueiredo, J.L., 1977. Manual de pixes marinhos do sudeste do Brasil. I. Introduçao. Cações, raias e quimeras. Museu de Zoologia, Universidade de São Paulo, el Brasil. 104 p.
↑ Menni, R.C. i L.O. Lucifora, 2007. Condrictios de la Argentina y Uruguay. ProBiota, FCNyM, UNLP, Serie Técnica-Didáctica, La Plata, l'Argentina, 11: 1-15.
↑ Nion, H., C. Rios i P. Meneses, 2002. Peces del Uruguay: Lista sistemática y nombres comunes. Montevideo, Uruguai, DINARA, Infopesca.
↑ Amorin, A.F., Viana, M., Freire, P.A. i Arfelli, C.A., 1997. Fishery biology of rays caught as by-catch pink shrimp fishery off Ubatuba city, São Paulo (July 1995 - August 1996). A: I Reunião da Sociedade Brasileira para Estudos em Elamobrânquios, 1997, Ilhéus. Resumos, pp: 138-141.
↑ Chiaramonte, G.E., 1998. Shark fisheries in Argentina. Marine and Freshwater Research 49: 601-609.
↑ Massa, A.M., Hozbor, N.M. i Colonello, J.H., 2004. Situación actual y avances en el estudio de los peces cartilaginosus. Informes Técnicos Internos DNI-INIDEP N°57/04.
↑ Menni, R.C. i Stehmann, M.F.W., 2000. Distribution, environment and biology of batoid fishes off Argentina, Uruguay and Brazil, a review. Revista del Museo Argentino de Ciencias Naturales (Nueva Serie) 2(1): 69-109.
↑ Peres, J.A. i Vooren, C.M., 1993. Ciclo reproductivo de quatro espécies do gênero Raja do Sul do Brasil. Res. VI Reunião Grupo de Trabalho Pesca e Pesquisa Tubarões e Arraias no Brasil. Recife, Pernambuco.
↑ Zaro, C., 1979. Presencia de Raja platana' Günther, 1880, en aguas de la plataforma continental argentina (Chondrichthyes, Rajidae). Neotrópica 25(73): 77-82.

Bibliografia

Brandão, J.M., 1964. Glossário de nomes dos peixes: sistemático, português, inglês. Boletim de Estudos de Pesca 4(6):1-59.
Compagno, L.J.V., 1999. Checklist of living elasmobranchs. p. 471-498. A W.C. Hamlett (ed.) Sharks, skates, and rays: the biology of elasmobranch fishes. Johns Hopkins University Press, Maryland, Estats Units.
Eschmeyer, W. N. Catalog of Fishes (en anglès). Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1998. ISBN 978-0-940228-47-4.
McEachran, J.D. i K.A. Dunn, 1998. Phylogenetic analysis of skates, a morphologically conservative clade of elasmobranchs (Chondrichthyes: Rajidae). Copeia (2):271-290.
Sadowsky, V. i Menni, R.C., 1974. Sobre Raja platana, (Günther, 1880) (Chondrichthyes, Rajidae). Physis (Buenos Aires) Sección A 33(86): 23-32.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Atlantoraja platana

AQUATAB
uBio (anglès)
Encyclopedia of Life (anglès)

[1] «Atlantoraja platana». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)

[2] The Taxonomicon (anglès)

[FishBase-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 FishBase (anglès)

[4] Bernardes, R.Á., J.L. de Figueiredo, A.R. Rodrigues, L.G. Fischer, C.M. Vooren, M. Haimovici i C.L.D.B. Rossi-Wongtschowski, 2005. Peixes de Zona Econômica Exclusiva da Região Sudeste-Sul do Brasil: Levantamento com armadilhas, pargueiras e rede de arrasto de fundo. São Paulo: Editora da Universidade de São Paulo. 295 p.

[5] Dulvy, N.K. i J.D. Reynolds, 1997. Evolutionary transitions among egg-laying, live-bearing and maternal inputs in sharks and rays. Proc. R. Soc. Lond., Ser. B: Biol. Sci. 264:1309-1315.

[6] Breder, C. M.; Rosen, D. E. Modes of Reproduction in Fishes (en anglès). Museu Americà d'Història Natural, 1966.

[7] Bernardes, R.Á., J.L. de Figueiredo, A.R. Rodrigues, L.G. Fischer, C.M. Vooren, M. Haimovici i C.L.D.B. Rossi-Wongtschowski, 2005.

[8] Barbosa, F.S. i U.L. Gomes, 1998. Morfologia juvenil de quatro espécies do gênero Raja (Linnaeus, 1758) das regiões sudste e sul do Brasil (Chondrichthyes, Batoidei, Rajidae). Biociencias 6(2):125-146.

[9] Cousseau, M.B., D.E. Figueroa, J.M. Díaz de Astarloa, E. Mabragaña i L.O. Lucifora, 2007. Rayas, chuchos y otros batoideos del Atlántico sudoccidental :34°S-55°S. Mar del Plata: INIDEP, 2007 102 p.: ill.; 24 x 17 cm.

[10] Figueiredo, J.L., 1977. Manual de pixes marinhos do sudeste do Brasil. I. Introduçao. Cações, raias e quimeras. Museu de Zoologia, Universidade de São Paulo, el Brasil. 104 p.

[11] Menni, R.C. i L.O. Lucifora, 2007. Condrictios de la Argentina y Uruguay. ProBiota, FCNyM, UNLP, Serie Técnica-Didáctica, La Plata, l'Argentina, 11: 1-15.

[12] Nion, H., C. Rios i P. Meneses, 2002. Peces del Uruguay: Lista sistemática y nombres comunes. Montevideo, Uruguai, DINARA, Infopesca.

[13] Amorin, A.F., Viana, M., Freire, P.A. i Arfelli, C.A., 1997. Fishery biology of rays caught as by-catch pink shrimp fishery off Ubatuba city, São Paulo (July 1995 - August 1996). A: I Reunião da Sociedade Brasileira para Estudos em Elamobrânquios, 1997, Ilhéus. Resumos, pp: 138-141.

[14] Chiaramonte, G.E., 1998. Shark fisheries in Argentina. Marine and Freshwater Research 49: 601-609.

[15] Massa, A.M., Hozbor, N.M. i Colonello, J.H., 2004. Situación actual y avances en el estudio de los peces cartilaginosus. Informes Técnicos Internos DNI-INIDEP N°57/04.

[16] Menni, R.C. i Stehmann, M.F.W., 2000. Distribution, environment and biology of batoid fishes off Argentina, Uruguay and Brazil, a review. Revista del Museo Argentino de Ciencias Naturales (Nueva Serie) 2(1): 69-109.

[17] Peres, J.A. i Vooren, C.M., 1993. Ciclo reproductivo de quatro espécies do gênero Raja do Sul do Brasil. Res. VI Reunião Grupo de Trabalho Pesca e Pesquisa Tubarões e Arraias no Brasil. Recife, Pernambuco.

[18] Zaro, C., 1979. Presencia de Raja platana' Günther, 1880, en aguas de la plataforma continental argentina (Chondrichthyes, Rajidae). Neotrópica 25(73): 77-82.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]