Atemptat del World Trade Center de 1993

Aquest article tracta sobre l'atemptat de 1993. Si cerqueu els atemptats al World Trade Center de l'11 de setembre de 2001, vegeu «Atemptats de l'11 de setembre de 2001».
Plantilla:Infotaula esdevenimentAtemptat del World Trade Center de 1993
Imatge
Runes de l'atemptat del World Trade Center de 1993 Modifica el valor a Wikidata
Map
 40° 42′ 42″ N, 74° 00′ 49″ O / 40.7117°N,74.0136°O / 40.7117; -74.0136
Tipusatemptat amb cotxe bomba Modifica el valor a Wikidata
Data26 febrer 1993 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióTorres Bessones (Nova York) Modifica el valor a Wikidata, Nova York Modifica el valor a Wikidata
EstatEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Participant
ObjectiuTorres Bessones Modifica el valor a Wikidata
Morts6 Modifica el valor a Wikidata
Ferits1.042 Modifica el valor a Wikidata

L'atemptat terrorista al World Trade Center de 1993 va ser un atac terrorista al complex World Trade Center de Nova York. Va ser comès el divendres 26 de febrer de 1993 a les 12:17 del migdia als aparcaments de la Torre Nord (WTC 1), situats al subsòl del complex per sota del World Trade Center, amb un camió que portava 680 kg d'explosius.

Tenien com a objectiu esclatar 1,336 lliures (606 kg) de gas a la torre nord i que aquesta impactés a la torre sud derrocant ambdues torres per causar centenes de morts.[1] L'atemptat va fallar i finalment van assassinar sis persones i en van ferir 1042. L'explosió va obrir un forat de trenta metres de profunditat a l'aparcament de la torre travessant quatre nivells de formigó. A l'època, centenars de persones van quedar atrapades a les oficines i van ser rescatades pel FDNY (Departament de Bombers de la Ciutat de Nova York).

L'atemptat va ser planejat per un grup de conspiradors incloent a Ramzi Yousef, Sheik Omar Abdel-Rahman, El Sayyid Nosair, Mahmud Abouhalima, Mohammad Salameh, Nidal Ayyad, Ahmad Ajaj i Abdul Rahman Yasin. Havien rebut finançament d'un membre d'Al-Qaida que operava a Afganistan, Khaled Shaikh Mohammed, oncle de Yousef.

El març del 1994 quatre homes van ser declarats culpables de l'atemptat: Abouhalima, Ajaj, Ayyad i Salameh. Els càrrecs incloïen conspiració, destrucció explosiva d'una propietat i trasllat interestatal d'explosius. El novembre del 1997, dos homes més van ser declarats culpables: Ramzi Yousef, la ment mestra darrere de l'atemptat, i Eyad Ismoil, que conduïa el camió que transportava les bombes.

Autoria

Vehicles d'emergència després de l'atac terrorista.
Desenderroc de les restes.
Gràfic que representa els danys provocats.

Durant un temps es va pensar que l'autor havia estat Pablo Escobar líder del Cartell de Medellín, després es va confirmar que els autors dels atemptats van ser Abdul Rahman Yasin [2] i Ramzi Ahmed Yousef.[3] Yousef va ajudar a planejar l'atemptat del New York World Trade Center (WTC) el febrer de 1993, i després d'aquest, va fugir dels Estats Units, però va ser capturat i condemnat per un jurat a Nova York el 12 de novembre de 1997.[4] Abdul Rahman Yasin va ser l'únic participant de l'atemptat que va aconseguir escapar a l'Iraq, va viure com un home lliure fins que el 1994 va ser empresonat per les autoritats de l'Iraq, i finalment li van concedir la llibertat per revelar noms i adreces de sospitosos.[5]

Víctimes

Un total de sis víctimes van morir a l'atemptat: Monica Rodriguez Smith, una secretària de trenta-cinc anys que es va casar amb Edward Smith el 31 d'agost de 1990 i tindria un fill, Eddie; [6][7] Robert Kirkpatrick, supervisor del Port Authority de seixanta-un anys d'edat que es jubilaria al novembre; [8] William Macko, supervisor mecànic d'agències de transport de quaranta-set anys d'edat, la secretària de les quals va ser Monica Rodriguez; [9] Stephen A. Knapp, cap de manteniment de quaranta-vuit anys d'edat casat amb Louise que va deixar a dos nens, Stephen, Jr. i Denise; [10] John DiGiovanni, venedor de productes dentals de quaranta-cinc anys; [11][12] i Wilfredo Mercado, agent de compra limeny de trenta-set anys d'edat que va arribar a Nova York, on va conèixer a Olga Mercado, amb qui va tenir dos fills, Yvette i Heydi.[13]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ Wright, Lawrence. «The Silicon Valley». A: The Looming Tower. Knopf Doubleday Publishing Group, 8 d'agost de 2006, p. 178. ISBN 9780307266088. 
  2. ↑ «WANTED. Abdul Rahman Yasin. Up to $5 Million Reward». [Consulta: 12 setembre 2017]. Arxivat 2005-11-26 a Wayback Machine.
  3. ↑ «World Trade Center Bombing - 1993». [Consulta: 12 setembre 2017]. Arxivat 2005-09-07 a Wayback Machine.
  4. ↑ «CONVICTED. Ramzi Ahmed Yousef». [Consulta: 12 setembre 2017]. Arxivat 2005-11-26 a Wayback Machine.
  5. ↑ «60 Minutes: The Man Who Got Away». [Consulta: 12 setembre 2017].
  6. ↑ Shaw, Alexis «World Trade Center Bombing Resonates 20 Years Later» (en anglès). , 26-02-2013 [Consulta: 12 setembre 2017]. Arxivat 2023-03-27 a Wayback Machine.
  7. ↑ «Bombing Victim's Husband Speaks Out» (en anglès). , 25-05-1994 [Consulta: 12 setembre 2017].
  8. ↑ Martin, Douglas «THE TWIN TOWERS: Funerals; Survivors Remember the Victims of Randomness» (en anglès). , 03-03-1993 [Consulta: 12 setembre 2017]. Arxivat 2021-03-08 a Wayback Machine.
  9. ↑ Hirschkorn, Phill «New York remembers 1993 WTC victims» (en anglès). , 26-02-2003 [Consulta: 12 setembre 2017]. Arxivat 2023-12-09 a Wayback Machine.
  10. ↑ «Stephen Knapp, 47, died in the 1993 bombing of the World Trade Center» (en anglès). , 11-09-2010 [Consulta: 12 setembre 2017]. Arxivat 2017-09-12 a Wayback Machine.
  11. ↑ Crane-Newman, Molly «Victims of 1993 World Trade Center terror attack remembered in somber ceremony at 9/11 Memorial» (en anglès). , 26-02-2016 [Consulta: 12 setembre 2017]. Arxivat 2021-06-21 a Wayback Machine.
  12. ↑ Ruiz, Karen «Families gather at Ground Zero to remember victims of the 1993 World Trade Center bombing days after blind sheikh who plotted the attack dies behind bars» (en anglès). , 26-02-2017 [Consulta: 12 setembre 2017]. Arxivat 2021-02-26 a Wayback Machine.
  13. ↑ «Primer ataque al World Trade Center tuvo un peruano entre sus víctimas». , 25-02-2016 [Consulta: 12 setembre 2017]. Arxivat 2021-03-01 a Wayback Machine.

Enllaços externs