Atac anglosaxó a les illes Balears de 1081

Tipus	incursió militar
Data	1081
Estat	Emirat de Mayūrqa
Participants	anglosaxons

L'atac anglosaxó a les illes Balears de 1081 fou una ràtzia realitzada per un grup d'exiliats anglosaxons arran de la seva pèrdua d'influència a l'Anglaterra conquerida pels normands. De la seva existència només es té coneixement pel relat a la Játvarðar saga ins helga (Història d'Eduard el Sant),^[1] recollida per escrit a Islàndia al segle xiv sobre narracions anteriors.^[2] La datació es precisada al text amb la referència que els fets s’iniciaren quinze anys després de la mort de Harold II d'Anglaterra a la batalla de Hastings.^[3]

Guillem II de Normandia conquerí Anglaterra el 1066 iniciant un període de profunds canvis polítics i socials, entre ells resulta d'especial interès la substitució de les antigues elits anglosaxones, molts de membres de les quals emigraren a altres regnes de les Illes Britàniques, per les novelles normandes.^[4] Aquest argument és expressament indicat a la saga per justificar l'exili,^[3] assenyalant que:

Per l'altra banda, en aquelles dates feia cinc anys que l'Emirat de Dàniyya, al qual pertanyien les Balears, havia estat annexionat pel de Saraqusta iniciant-se així el camí de la independencia Mayurqi protegida per la mar de l'abast dels Banu Hud. El govern insular era exercit per al-Murtada, emir de fet, atès que no consta que ho fos de dret fins al 1087. La historiografia assenyala que des de feia anys les Illes Orientals d'al-Àndalus eren una potència marítima de primer ordre a la mediterrània occidental, capaç de limitar profundament la capacitat comercial de la riba cristiana d'aquesta mar.

Un gran exercit anglosaxó, transportat per una flota de 450 vaixells i comandat entre altres nobles pel jarl Sigurd de Gloucester, després de sortir d'Anglaterra i fent la via de l'estret de Gibraltar, assaltà Ceuta, d'on obtingueren un gran botí,^[3] més tard

Posteriorment els atacants passaren a l'Imperi Romà d'Orient on s'integraren en la guàrdia varega i sembla que s'establiren en diverses poblacions de la mar Negra, justificant així l'existència de referències als anglosaxons en aquests territoris.^[5][6]

Macià Riutort Riutort, germanista, ha estat el primer en donar a conèixer l'existència d'aquest episodi per a la història insular, el 1991, tot assenyalant que no consta la seva publicació anterior en cap estudi històric sobre les Illes Balears.^[1]

• Ciggaar, Krijnie N. «L'Émigration Anglaise a Byzance après 1066: Un Nouveau Texte en Latin sur les Varangues à Constantinople». Revue des Études Byzantines. Institut Français d'Études Byzantines [París], 32, 1974, p. 301–42. ISSN: 0766-5598.
• Ciggaar, Krijna Nelly. Brill. Western Travellers to Constantinople: the West and Byzantium, 962–1204.. Leiden, Països Baixos: Brill, 1996. ISBN 90-04-10637-5. .
• Fell, Christine «The Icelandic Saga of Edward the Confessor: Its Version of the Anglo-Saxon Emigration to Byzantium». Anglo-Saxon England. Cambridge University Press, 1, 1978, p. 179-96. ISSN: 0263-6751.
• [Riutort Riutort, Macià] «Breu notícia d'una incursió norrena a les Balears (a. D. 1109) continguda a la Heimskringla de Snorri Sturluson». FORUM 5. Associació de Germanistes de Catalunya, 1991, p. 239-251 [Consulta: 31 agost 2017].
• [Riutort Riutort, Macià] «La toponimia y la antroponimia ibéricas en las fuentes medievales escandinavas no latinas». Els noms en la vida quotidiana. Actes del XXIV Congrés Internacional d'ICOS sobre Ciències Onomàstiques, 2011, p. 1685-1693 [Consulta: 31 agost 2017].
• Thomas, Hugh M. Oxford University Press. The English and the Normans. Oxford, UK:: Oxford University Press, 2003. ISBN 978-0199278862.