Astèrix i la sorpresa del Cèsar

Astérix et la Surprise de César
Fitxa
Direcció	Gaëtan Brizzi i Paul Brizzi
Protagonistes	Roger Carel Pierre Tornade Pierre Mondy Serge Sauvion Henri Labussière Roger Lumont
Producció	Yannick Piel Philippe Grimond (director de producció)
Guió	Pierre Tchernia
Música	Vladimir Cosma
Dissenyador de so	Jack Jullian, Nara Kollery i Jacques Maumont
Fotografia	Philippe Lainé
Muntatge	Robert Isnardon i Monique Isnardon
Productora	Dargaud Media, Productions René Goscinny i Gaumont
Distribuïdor	Gaumont International
Dades i xifres
País d'origen	França
Estrena	11 desembre 1985
Durada	79 min
Idioma original	francès
Versió en català	Sí
Color	en color
Format	1.66:1
Descripció
Basat en	Astèrix el gal
Gènere	comèdia, cinema d'aventures, cinema familiar i cinema fantàstic
Sèrie: Pel·lícules d'Astèrix ← Les dotze proves d'Astèrix Astèrix a Bretanya →

Astèrix i la sorpresa del Cèsar (títol original: Astérix et la Surprise de César) és una pel·lícula d'animació francesa de Gaëtan i Paul Brizzi, estrenada l'any 1985. Ha estat doblada al català per TV3 l'1 de gener de 1995,^[1] i en valencià per a Canal Nou el 48 d'abril de 1991.^[2]

És la primera pel·lícula produïda per l'estudi Astérix creat per la Gaumont.^[3] El guió és una adaptació dels àlbums Astèrix legionari (1964) i Astèrix gladiador (1967) de René Goscinny i Albert Uderzo.

Obélix cau sota l'encant de la bella Falbala quan aquesta torna al poble. Però l'arribada del seu promès Tragicomix posa final al seu idil·li solitari. Més tard, la captura de la parella pels romans porta Astérix i Obélix a donar-los auxili en un periple que els conduirà de Condate (Rennes) i Massilia (Marsella) fins al Coliseu, a Roma, passant per l'Àfrica Sahariana.^[4]

• 1987: Golden Screen

• Destacar diversos anachronismes, ja que el Coliseu no va ser construït fins al regnat de l'emperador Vespasià, o sigui més d'un segle després de la mort de Juli Cèsar. A més, aquest últim és anomenat « emperador » en la pel·lícula, és a partir d'August (fill adoptiu de César) que els caps suprems de Roma portaran aquest títol.
• El físic del decurió Superbus és inspirat en Sciencinfus aparegut en el album de dibuixos Astèrix a Còrsega. El del centurió Terminus ho és en el centurió Gazpachoandalus, en el mateix album, i que és una caricatura de Pierre Tchernia. El físic del centurió Vapetibus és inspirat en el centurió Aérobus, aparegut en La zitzània, que resulta ser una caricatura de Lino Ventura.