El pacte comercial, que inclou una mescla de països d'ingressos alts,[nota 1] mitjans[nota 2] i baixos,[nota 3] es va concebre en la Cimera de l'ASEAN de 2011 a Bali (Indonèsia), mentre que les seves negociacions es van iniciar oficialment durant la Cimera de l'ASEAN de 2012 a Cambodja.[5][6][7] S'esperava que eliminés al voltant del 90% dels aranzels sobre les importacions entre els seus signataris en un termini de 20 anys a partir de la seva entrada en vigor, i que establís normes comunes per al comerç electrònic, el comerç i la propietat intel·lectual.[8] Les normes d'origen unificades ajudaran a facilitar les cadenes de subministrament internacionals i a reduir els costos d'exportació en tot el bloc.
El RCEP és el primer acord de lliure comerç entre la Xina, el Japó i Corea del Sud, tres de les quatre economies més grans d'Àsia.[8] En el moment de la seva signatura, els analistes van predir que ajudaria a estimular l'economia enmig de la pandèmia per COVID-19, així com a "tirar del centre de gravetat econòmic cap a Àsia" i amplificar la decadència dels Estats Units en assumptes econòmics i polítics.[6][9][10]
Notes
↑Austràlia, Brunei, el Japó, Nova Zelanda, Singapur i Corea del Sud
↑La Xina, Indonèsia, Malàisia, Tailàndia i Vietnam