Representaren la radicalització del moviment catalanista, però eren totalment contraris a participar en política i se centraren en el terreny doctrinal. Alhora, eren conservadors, força elitistes i es mantingueren al marge de la qüestió social. Aquest fet provocaria la marxa del seu cap Lluís Marsans i Sola el 1907, i aleshores es va dissoldre.