Assemblea de cooperatives catalanes de 1898

Plantilla:Infotaula esdevenimentAssemblea de cooperatives catalanes de 1898
Map
 41° 27′ 06″ N, 2° 14′ 55″ E / 41.4515614°N,2.2486518°E / 41.4515614; 2.2486518
Tipusassemblea Modifica el valor a Wikidata
Data20 novembre 1898 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSeu de cooperativa La Bienechora (posteriorment Escola del Treball i actualment Conservatori Professional de Música de Badalona).
Adreça actual: c/ Pare Claret, 2 - cantonada amb c/ Francesc Layret.
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata

El 20 de novembre de 1898 a la seu de la cooperativa La Bienhechora a Badalona, es va celebrar la primera assemblea de cooperatives catalanes, s'hi va decidir la fundació de la Revista Cooperativa Catalana i s'escollí un Comitè Regional.[1][2][3]

La cooperativa La Bienechora va ser l'amfitriona d'una assemblea que es va celebrar a la seva seu i on van participar 36 delegacions de tot Catalunya. Va presidir la sessió Narcís Duran. Josep Salas Anton, representant català al Comitè cooperatiu estatal, hi va llegir una memòria sobre les cooperatives catalanes. S'hi acordà la preparació d'un Congrés Cooperatiu Catalano-Balear, que se celebraria el juny de l'any següent a Montjuïc (Barcelona) amb 48 delegacions i cent adhesions. També s'hi escollí el Comitè Regional, amb seu a Sant Feliu de Guíxols.[4][5][6]

Antecedents

L'assemblea de 1898 és el resultat d'una sèrie de trobades prèvies. El 16 de novembre de 1884 es va es van trobar 17 cooperatives a «La Bienechora» en una reunió presidida per Josep Viñas. S'hi va escollir una junta que organitzaria les següents trobades. El 6 de desembre del mateix any es va fer una trobada a "L'Obrera" de Mataró.[4]

El 5 d'abril de l'any següent, de nou 17 cooperatives es van trobar a "El Porvenir" de Cornellà, per fer aportacionslegals per presentar-les a les Corts espanyoles. El 14 de juny es va fer una altra trobada a "La Bienechora" on ja van ser 26 cooperatives.[4]

En els anys següents hi va haver una sèrie de fets que van facilitar l'impuls del moviment cooperatiu. L'any 1887 es va aprovar la "Llei d'associacions" que facilitava la creació de cooperatives i el 1890 es va celebrar el Congrés Internacional cooperatiu de Marsella, amb participació com a delegat de Pere Viñas, soci protector de «La Bienechora» i de les corals obreres de Badalona. Al 1896 hi va haver el Congrés Internacional Cooperativista de París.[4]

El 1897, dos anys abans de l'assemblea, es va fer una reunió el 19 d'abril a "La Bienechora" i una altra al domicili de Josep Salas Anton, a Barcelona.[4]

Cooperatives participants

Les cooperatives participants venien de tot el territori català, principalment dels que estaven més ben comunicats entre elles. Hi van participar delegacions d'11 de les actuals comarques, amb una participació més gran dels municipis del pla de Barcelona, el Maresme i el Llobregat. De Badalona, a més de la Bienechora, hi va participar La Verdadera Fraternidad, que se n'havia escindit.[4]

Cooperativa Any creació Any desaparició Localitat Barri Comarca
La Unión Samboyana Sant Boi de Llobregat Baix Llobregat
La Fraternidad Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat
La Unión Sant Joan Despi Baix Llobregat
La Igualdad Sant Vicenç dels Horts Baix Llobregat
La Bienechora 1874 1914 Badalona Barcelonès
La Verdadera Fraternidad 1898 Badalona Barcelonès
Nuestra Señora de Montserrat Barcelona Barceloneta Barcelonès
La Constancia Graciense Barcelona Gràcia Barcelonès
La Lealtad Barcelona Gràcia Barcelonès
La Patata Martinense 1898 Barcelona Sant Martí de Provençals Barcelonès
Paz y justicia Barcelona Sant Martí de Provençals Barcelonès
La Hormiga (Obrera) 1885 1918 Barcelona Sants Barcelonès
La Lealtad Sansense 1891 1939/1950 Barcelona Sants Barcelonès
La Obrera Fideuera 1898 Barcelona Barcelonès
La Agrícola 1893 Sant Fruitós del Bages El Bages
La Cooperativa de Manlleu Manlleu Osona
La Paz Rodense 1897 Roda de Ter Osona
La Primera del Ter 1898 Roda de Ter Osona
La Cooperativa de trabajadores agrícolas Cornudella del Priorat Priorat
La Económica Masnovense El Masnou Maresme
La Alianza 1892 Premià de Mar Maresme
La Unió 1875 1939 Premià de Mar Maresme
La Obrera Tianense Tiana Maresme
La Protectora Vendrellense Vendrell Baix Penedés
La Equitativa 1887 1996 Palamós Baix Empordà
La Económica Sant Feliu de Guíxols Baix Empordà
La Protectora Civil Cassà de la Selva Gironés
La Regeneración Llagostera Gironés
La Fraternidad 1895 1979 Castellfollit de la Roca La Garrotxa
La Cooperativa Sanjuanense Sant Joan Sanfons [les Fonts?] La Garrotxa
La Castellarense Castellar del Vallès Vallès Occidental
La Indústria Rubinense Rubí Vallès Occidental
La Sabadellense 1870 Sabadell Vallès Occidental
La Protectora Civil 1898 1916 Terrassa Vallès Occidental
Ullés y compañía Terrassa Vallès Occidental
La Amistad Sant Celoni Vallès Oriental

Font: Cooperació catalana, núm.1, maig 1899, pàgines 3 i 4.[6]

Referències