Asoristan fou el nom sassànida de la província (shahr o šahr) de Babilònia segons les inscripcions perses; els grecs li van donar la forma "Assíria", en arameu Bet Aramaye. La província corresponia a l'antiga Babilònia i no a Assíria.
Limitava a l'oest amb l'Eufrates, a l'est amb el Tigris; al nord (a partir de Takrit) tenia la província d'Arbayistan. El límit sud era segurament al-Hira (fundada per Sapor I) i més al sud hi havia la província de Mayshan (Mayšān). Les principals ciutats segons Ammià Marcel·lí foren Babilònia, Selèucida i Ctesifont, la primera en ruïnes.
La població estava barrejada, i l'element grec havia estat progressivament absorbit pels semites; hi havia arameus, jueus i àrabs; els iranians formaven les capes més altes de la població. És esmentada com a província (shahr) i també com kura (districte) o ostan, i els petits districtes com rustak subdividits en tasuks (quarters) i llogarets (deh). Més endavant els tasuks van passar a ser grans districtes i els quarters van agafar el nom de rusaks.
La major part de la població era cristiana. Quan els àrabs van envair el país no van trobar resistència.
Bibliografia
G. Widengren, Recherches sur le féodalisme iranien, Orientalia Suecana 5, 1956
