Asensio de Maeda (Granada, 1547 - Sevilla, 1607) succeeix al seu pare Juan de Maeda com a mestre major de la Catedral de Sevilla en 1582, sent nomenat a l'any següent amb el mateix càrrec per a l'Hospital de las Cinco Llagas, d'aquesta mateixa ciutat.
Com a arquitecte de la Catedral de Sevilla, Asensio de Maeda acaba les obres del quadrant del sud-est del temple, tancant les voltes de l'Antecabildo, de la Casa de Comptes i de la Sala Capitular. En aquesta va continuar els plans d'Hernán Ruiz II, facilitats pel seu fill i homònim Hernán Ruiz III; supervisant les feines ornamentals dels citats recintes i afegint un dels seus detalls més significatius, com és el paviment.
Com a mestre major de l'Hospital de las Cinco Llagas supervisa el coronament de les voltes de la seva església i cap a 1601 dona els plans per al seu Retaule Major -realitzat per Diego López Bueno en 1602- i per a la portalada principal d'ingrés a l'edifici hospitalari, construïda després el 1618 per Miguel de Zumárraga, qui a la seva mort li substitueix a l'ofici de mestre major. Es tracta aquesta d'una portada de fort caràcter manierista: així, al cos inferior la seva porta adovellada s'emmarca mitjançant mitges columnes toscanes tancant fornícules; mentre que el balcó superior ho fa mitjançant pilastres jòniques i pilastres amb els encaixos fets amb aletons, acabant el conjunt un frontó corb partit per allotjar un escut.
Per a l'Ajuntament sevillà va realitzar treballs de reforma i nous projectes d'algunes de les portes de la ciutat, com la Porta de Carmona (Sevilla) i [la a Porta de la Carn (Sevilla), totes dues amb un sentit clarament manierista.[1] A més a més, va traçar la Duana; projectà les fonts de l'Alameda d'Hèrcules (1574), el jardí públic més antic d'Espanya i d'Europa.[1] També va intervenir en feines de reforma a l'interior de los Reales Alcázares de Sevilla, actualitzant alguns espais del palau gòtic i condicionant la seva relació amb els jardins exteriors.
Al marge de la seva activitat en la capital, cal esmentar que va donar els plans per a la Capella Sacramental i la Sagristia de l'Església de Sant Miquel de Morón de la Frontera, construïdes després per Lorenzo de Oviedo, entre els anys 1602 i 1625.
Arquitectura barroca de los siglos XVII y XVIII, arquitectura de los Borbones y neoclásica. Historia de la Arquitectura Española. Tomo 4. Editorial Planeta. 1986 (en castellà)
Arquitectura del XVI en Sevilla. Alfredo J. Morales. Cuadernos de Arte Español (en castellà)
Albardonedo Freire, Antonio (2002), El Urbanismo de Sevilla durante el reinado de Felipe II. Sevilla, Guadalquivir Ediciones, ISBN 84-8093-115-9, pp. 191-208 (en castellà)
