Arístocles de Pèrgam (en grec Άριστοκλῆς) va ser un sofista i retòric grec que va viure en temps dels emperadors Trajà i Hadrià. Va estudiar filosofia peripatètica, però més tard va optar per la retòrica i va viatjar a Roma on era deixeble d'Herodes Àtic. Allà va prendre el nom de Tiberius Claudius Aristokles. Va ser membre del Senat romà i va arribar a ser escollit cònsol suffectus[a].[1]
Després va tornar a Pèrgam i es va dedicar a l'ensenyament. Entre els anys 166 i 177, Frínic de Bitínia li va dedicar diversos llibres de la seva Praeparatio Sophistica. Arístocles va viure fins a una edat avançada i va morir al voltant de l'any 180. Va escriure també cinc llibres sobre retòrica, declamacions i epístoles.[2]
Notes
- ↑ Normalment els magistrats romans eren elegits per un període d'un any. No obstant això, si un magistrat jubilat o mort abans del final del seu any al càrrec, tenia un "suffectus" (de sufficere, "créixer") un substitut seleccionat. En l'època de la República romana, aquesta situació era rara.
Referències
Bibliografia
- Simone Follet: Aristoclès de Pergame. In: Richard Goulet (Hrsg.): Dictionnaire des philosophes antiques, Capítol 1, CNRS, Paris 1989, ISBN 2-222-04042-6, pàgs. 384–385
- Ewen L. Bowie: Aristokles [4]. en: "Der Neue Pauly" (DNP). Band 1, Metzler, Stuttgart 1996, ISBN 3-476-01471-1, pàgs. 1111
- Walter de Gruyter: Aufstieg und Niedergang der römischen Welt: Geschichte und Kultur Roms im Spiegel der neueren Forschung, Berlín, Nova York 1972 ,pàg 219, «Enllaç».
