L'Arxiu Nacional de la Memòria va ser creat el 2003 a Buenos Aires amb la finalitat d'obtenir, analitzar i preservar informació, testimonis i documents sobre la violació dels drets humans i les llibertats fonamentals sota la responsabilitat de l'Estat argentí. Des del 2007, l'ANM està ubicat al "Espacio para la Memoria, Promoción y Defensa de los Derechos Humanos", a l'antic edifici de la "Escuela de Mecánica de la Armada" (ESMA), centre de detenció i tortura durant la dictadura militar argentina. L'ANM, a més de comptar amb un essencial fons arxivístic per documentar el terrorisme d'Estat a l'Argentina, ha impulsat la "Red Federal de Sitios de Memoria": la identificació i senyalització d'aquells espais que funcionaren com a Centres Clandestins de Detenció (CCD), una xarxa de gairebé 500 espais que s'estén per tot el país.[1]
L'any 1976, el general Jorge Rafael Videla es feu amb el govern del país. Més endavant, seria substituït, de forma respectiva, pels generals Viola, Galtieri i Bignone. Aquests generals instauraren una dictadura militar caracteritzada per l'extermini de les guerrilles revolucionàries i per la "desaparició" de milers de ciutadans, que no acabaria fins l'obertura democràtica de 1984. Durant aquests anys, la Junta Militar va instituir el terrorisme d'Estat com a mecanisme general i sistemàtic de repressió social. Els familiars de les víctimes i les organitzacions de drets humans continuen treballant perquè siguin jutjats els responsables d'aquests crims de lesa humanitat per tal d'enfortir la cultura democràtica del país.[1]
