L'Arxiu Municipal d'Alcoi és un arxiu vinculat i que dona servei a l'Ajuntament i el municipi d'Alcoi des de la fundació de la ciutat al segle xiii. En un primer moment contenia tota la documentació municipal a la Casa de Corts (on actualment es troba el Museu Arqueològic Municipal). Però a mitjans del segle xix amb la construcció de la nova Casa Consistorial, l'arxiu va traslladar-se a aquest mateix edifici, on va estar-s'hi fins a l'any 1983 que es traslladaria a la nova Casa de Cultura (a l'edifici de l'antiga sucursal local del Banc d'Espanya) que s'havia adequat per acollir-hi l'Arxiu Històric.[1]
L'Arxiu històric conserva documents singulars com l'anomenat «Esborrany de la Cort de Justícia de 1263-1265» o «Llibre d'extravagants» datat el 1263, considerat el document en paper escrit en valencià (xativí) més antic que es conserva. I a més, custodia una rica col·lecció documental de l'època foral (els Llibres de Consells de 1411 a 1707, Corts de justícia del 1308 al 1705…),[2] així com un destacat fons notarial de caràcter comarcal.[1]
De períodes més actuals en destaca la documentació generada pel procés engegat arran de la revolució del Petroli (1873), que testimonia la història del moviment obrer local. O també la incorporació de l'Arxiu Notarial amb gairebé un miler de protocols alcoians (1296-1888) i d'altres pobles del voltant (1367-1849). Així com l'hemeroteca, que custodia amb exemplars de més de 200 publicacions periòdiques alcoianes des del 1837 fins a l'actualitat. I també s'hi han incorporat nous fons documentals com ara una part de l'Arxiu de la Reial Fàbrica de Draps (microfilmat) i d'altres institucions i empreses de la localitat.[2]
A aquests documents s'hi ha sumat fons d'entitats i persones de gran rellevància a Alcoi, i que han aportat la incorporació de documentació de personalitats com Joan Valls, José Moya, Rogelio Sanchis, etcètera.[1] I també la digitalització del fons sonor de "Radio Alcoy: Cadena Ser".[3]
Cal destacar d'aquest arxiu que tot i que la catalogació de l'arxiu quan es feu el trasllat respectava un ordre en bloc documental que facilitava la consulta, la catalogació que s'aplicà a partir de 1707 en què s'optà per fer-ho temàticament complicaria el treball d'investigació sobre els fons del qual.[2]