L'Arxiu General de Simancas (en castellà: Archivo General de Simancas) (també conegut per les sigles, AGS), és el primer arxiu oficial de la Corona de Castella, ja que va ser fundat l'any 1540.[1] Des de la seva fundació està ubicat al castell de la localitat de Simancas (província de Valladolid).
L'arxiu ha esdevingut una institució cultural dependent del Ministeri de Cultura d'Espanya.[2][3] A les seves dependències, a banda de les tasques de conservació i catalogació dels seus fons documentals, s'hi poden fer tasques d'investigació, i també alberga un Museu.
L'arxiu conté 61.505 lligalls i 5.196 volums. Les sèries principals catalogades són: títols de Castella, de Flandes, d'Itàlia i de Portugal; negociacions amb Anglaterra, i registre del segell. Altres fonts també importants són: manual de l'estat i patrimoni reial, butlles, secretaris provincials, guerra i marina, inquisició, patronat eclesiàstic, cambra de Castella, corts, comptadories, casa reial, gràcies i privilegis, direcció general de rendes i consell reial.[4]
L'any 1540 Carles I establí la creació d'un arxiu oficial de la Corona de Castella en el castell de Simancas.[5] En el moment de la seva fundació l'arxiu compartí edifici amb una presó. No obstant això, la intenció de crear un gran arxiu centralitzat queda clara des del primer moment: ja en els anys 1542-43 hi ha constància de diverses obres de remodelació de l'edifici, així com de les primeres remeses de documents trameses cap a l'arxiu.[6]
La consolidació definitiva de l'arxiu la durà a terme Felip II, que l'any 1561 organitzà l'arxiu general de la corona de Castella sota la direcció de Diego de Ayala.
L'any 1810Napoleó feu conduir a París tota la documentació recollida a Simancas, la qual fou retornada el 1816, llevat d'alguna secció de gran interès per a França.
