Tipus arxidiòcesi metropolitana catòlica romana Argentina Buenos Aires
Parròquies 183 Conté la subdivisió
Avellaneda-Lanús ,
Gregorio de Laferrère ,
Lomas de Zamora ,
Merlo-Moreno ,
Morón ,
Quilmes ,
San Charbel en Buenos Aires (Maronita) ,
San Isidro ,
San Justo ,
San Martín ,
San Miguel ,
Eparchia de Santa Maria del Patrocinio de Buenos Aires (ucraïnès) Població 3.099.290 (2018) (15.118,49 hab./km² Llengua utilitzada castellà Religió romà Part de Superfície 205 km² Limita amb Anterior Creació 6 d'abril de 1620 Patrocini Sant Martí de Tours Santa Clara Catedral Santíssima Trinitat • arquebisbe metropolità i primat Mario Aurelio Poli Lloc web www.arzbaires.org.ar
Interior de la catedral Metropolitana de Buenos Aires L'Arxidiòcesi Catòlica Romana de Buenos Aires (Archidioecesis Bonaerensis ) és un territori eclesiàstic o diòcesi de l'Església Catòlica Apostòlica Romana amb base a la Ciutat Autònoma de Buenos Aires , capital de l'Argentina . La seva església matriu és la Catedral Metropolitana de Buenos Aires .
El territori arxidiocesà de 203 km² comprèn la Ciutat de Buenos Aires i l'illa Martín García , amb una població de 2.729.610 (2005), dels quals al voltant de 2,5 milions serien catòlics, amb 182 rectors . Està dividit en quatre Vicaries zonals: Flores, Devoto, Belgrano i Centro, i subdividides en 20 deganats.
La diòcesi va erigir-se el 6 d'abril del 1620 , com un despreniment de la Diòcesi del Paraguai, i va ser elevada a Arxidiòcesi el 5 de març del 1886 . A través dels anys ha estat perdent extenses parts del seu territori per les noves Diòcesis de Montevideo i Paraná .
El 13 de març del 2013 , l'arquebisbe de Buenos Aires, el cardenal Jorge Mario Bergoglio , fou escollit com a Pontífex de l'Església Catòlica, adoptant el nom de Francesc .[ 1]
Territori
L'arxidiòcesi comprèn l'illa Martín García i la ciutat de Buenos Aires , on es troba la catedral de la Santíssima Trinitat .
El territori s'estén sobre 203 km² i està dividit en 186 parròquies , agrupades en 20 arxiprestats i 4 zones pastorals
La província eclesiàstica de Buenos Aires, instituïda el 1865 , comprèn 12 diòcesis sufragànies , de les quals dues són de ritu oriental :
La bisbat de Buenos Aires va ser erigit el 6 d'abril de 1620 , prenent el territori de la diòcesi del Paraguai (avui l'arquebisbat d'Asunción ). Originàriament era sufragània de l'arquebisbat de La Plata o Charcas (avui arquebisbat de Sucre ).
El 1830 i el 30 de juny de 1859 cedí parts del seu territori per tal que s'erigissin respectivament el vicariat apostòlic de Montevideo i del bisbat de Paraná (avui arquebisbat).
El 5 de març de 1865 va ser elevada al rang d'arxidiòcesi metropolitana mitjançant la butlla Immutabili del Papa Pius IX .
El 15 de febrer de 1897 i el 20 d'abril de 1934 cedí noves porcions de territori a benefici de l'erecció dels bisbats de La Plata (avui arquebisbat) i de Viedma .
El 29 de gener de 1936 el Papa Pius XI concedí als arquebisbes de Buenos Aires el títol de Primat de l'Argentina .
El 13 de març de 2013 l'arquebisbe de Buenos Aires cardenal Jorge Mario Bergoglio va ser elegit papa , amb el nom de Francesc.
Cronologia episcopal
Beat Pedro Carranza Salinas , O.Carm. † (30 de març de 1620 - 29 de febrer de 1632 mort)Cristóbal de Aresti Martínez de Aguilar, O.S.B. † (3 de desembre de 1635 - 1641 mort)
Cristóbal de la Mancha y Velazco, O.P. † (31 d'agost de 1641 - 4 de juliol de 1673 mort)
Antonio de Azcona Imberto † (9 de maig de 1676 - 19 de febrer de 1700 mort)
Gabriel de Arregui, O.F.M. † (23 de juny de 1712 - 14 de gener de 1716 nomenat bisbe de Cusco )
Pedro de Fajardo, O.SS.T. † (22 de maig de 1713 - 16 de desembre de 1729 mort)
Juan de Arregui, O.F.M. † (22 de novembre de 1730 - 19 de desembre de 1736 mort)
José de Peralta Barrionuevo y Rocha Benavídez, O.P. † (19 de maig de 1738 - 14 de juny de 1746 nomenat bisbe de La Paz )
Cayetano Marcellano y Agramont † (23 de gener de 1749 - 23 de maig de 1757 nomenat bisbe de Trujillo )
José Antonio Basurco y Herrera † (2 d'abril de 1757 - 5 de febrer de 1761 mort)
Manuel Antonio de la Torre † (14 de juny de 1762 - 20 d'octubre de 1776 mort)
Sebastián Malvar y Pinto, O.F.M. † (19 d'octubre de 1777 - 15 de desembre de 1783 nomenat arquebisbe de Santiago de Compostel·la )
Manuel Azamor y Ramírez † (27 de gener de 1785 - 2 d'octubre de 1796 mort)
Pedro Inocencio Bejarano † (3 de juliol de 1797 - 23 de febrer de 1801 nomenat bisbe de Sigüenza )
Benito Lué y Riega † (9 d'agost de 1802 - 22 de març de 1812 mort)
Mariano Medrano y Cabrera † (7 d'octubre de 1829 - 7 d'abril de 1851 mort)
Mariano José de Escalada Bustillo y Zeballos † (23 de juny de 1854 - 28 de juliol de 1870 mort)
Federico León Aneiros (Aneyros) † (25 de juliol de 1873 - 3 de setembre de 1894 mort)
Vladislas Castellano † (12 de setembre de 1895 - 6 de febrer de 1900 mort)
Mariano Antonio Espinosa † (24 d'agost de 1900 - 8 d'abril de 1923 mort)
José María Bottaro y Hers, O.F.M. † (9 de setembre de 1926 - 20 de juliol de 1932 dimití)
Santiago Luis Copello † (20 de setembre de 1932 - 25 de març de 1959 dimití)Fermín Emilio Lafitte † (25 de març de 1959 - 8 d'agost de 1959 mort)
Antonio Caggiano † (15 d'agost de 1959 - 22 d'abril de 1975 jubilat)Juan Carlos Aramburu † (22 d'abril de 1975 - 10 de juliol de 1990 jubilat)Antonio Quarracino † (10 de juliol de 1990 - 28 de febrer de 1998 mort)Jorge Mario Bergoglio , S.J. (28 de febrer de 1998 - 13 de març de 2013 ; elegit papa amb el nom de Francesc )Mario Aurelio Poli , des del 28 de març de 2013
A finals del 2012, la diòcesi tenia 2.671.000 batejats sobre una població de 2.917.000 persones, equivalent al 91,6% del total.
any
població
sacerdots
diàques
religiosos
parroquies
batejats
total
%
total
clergat
clergat
batejats por
homes
dones
1950
3.200.000
3.600.000
88,9
886
366
520
3.611
4.650
119
1959
3.301.000
3.842.000
85,9
952
413
539
3.467
791
3.720
135
1965
2.693.000
3.226.900
83,5
973
423
550
2.767
900
3.800
148
1970
2.700.000
3.100.000
87,1
904
404
500
2.986
800
3.470
152
1976
2.700.000
3.000.000
90,0
933
383
550
2.893
910
2.900
158
1980
2.784.000
3.190.000
87,3
806
256
550
3.454
1.016
2.970
162
1990
3.096.000
3.336.000
92,8
877
432
445
3.530
2
956
2.134
175
1999
3.506.000
3.826.000
91,6
915
504
411
3.831
3
841
2.011
181
2000
3.506.000
3.826.000
91,6
848
468
380
4.134
5
750
1.687
182
2001
2.750.000
3.043.431
90,4
851
464
387
3.231
5
697
1.735
182
2002
2.500.000
2.729.610
91,6
837
465
372
2.986
6
652
1.711
182
2003
2.500.000
2.729.610
91,6
877
469
408
2.850
4
771
1.537
182
2004
2.500.000
2.729.610
91,6
884
462
422
2.828
4
755
1.611
182
2006
2.554.000
2.789.000
91,6
886
460
426
2.882
6
756
1.638
183
2011
2.647.000
2.891.082
91,6
834
469
365
3.173
7
647
1.732
186
2012
2.671.000
2.917.000
91,6
791
471
320
3.376
11
488
1.383
186
Fonts
.jpg)
