Arthur Kinoy (Nova York, 20 de setembre de 1920 - 19 de setembre de 2003) va ser un advocat estatunidenc i defensor del Moviment afroamericà pels drets civils contra la segregació racial,[1] a més d'exercir la defensa d'Ethel i Julius Rosenberg des de 1951, els quals van ser finalment condemnats per «espionatge atòmic» i executats el 19 de juny de 1953. També va ser professor de Dret a la Rutgers Law School de 1964 a 1999 i un dels fundadors el 1966 del Center for Constitutional Rights, fent-se càrrec de nombrosos casos davant del Tribunal Suprem dels Estats Units.[2]
Kinoy va ser l'advocat del sindicat United Electrical, Radio and Machine Workers of America, classificat a la dècada del 1950 pel Senate Subcommittee on Internal Security com un sindicat «controlat pels comunistes». També va exercir d'advocat de la Lliga Juvenil Comunista dels Estats Units[3] i de la Unió Americana per les Llibertats Civils,[2] a més de representar persones perseguides pel Comitè d'Activitats Antiamericanes i ser un dels fundadors de Women's Rights Law Reporter, la primera publicació periòdica jurídica dedicada als drets de les dones.[4]
Referències
- ↑ «Arthur Kinoy, uno de los defensores de los Siete de Chicago» (en castellà). El País [Madrid], 30-09-2003. ISSN: 1134-6582.
- ↑ 2,0 2,1 "Arthur Kinoy Is Dead at 82; Lawyer for Chicago Seven", New York Times, 20 September 2003, Retrieved 26 March 2009.
- ↑ U.S. Senator James O. Eastland (D-MS), chairman of the SISS, on the floor of the Senate, on February 3, 1965.
- ↑ «Mass Party Organizing Committee - KeyWiki».
