El territori s'estén sobre 6.920 km², i està dividit en 180 parròquies.
Història
La diòcesi de Veszprém va ser erigida el 1009 per sant Esteve, rei d'Hongria.
Originàriament era sufragània de l'arquebisbat d'Esztergom (avui arquebisbat d'Esztergom-Budapest). Per voluntat de la beata Gisela de Baviera, muller de sant Esteve i reina d'Hongria, es construí la primera catedral. La mateixa Gisela va voler ser sebollida a Veszprém, i per aquest fet derivà el privilegi dels bisbes de Veszprém de coronar les reines d'Hongria i d'exercir com els seus cancellers.
El 1276 la ciutat va ser destruïda en el transcurs d'una guerra entre els senyors de Németujvár i els de Csák: la catedral va ser destruïda en un incendi, i les escoles de teologia i dret i la biblioteca també quedaren destruïdes.
El 1526 la victòria dels turcs a la batalla de Mohács marcà l'inici del declivi de la diòcesi, agreujat poc després per la Reforma protestant i les batalles entre hongaresos i turcs que van tenir lloc al territori diocesà.
Fins a l'edició del missal post-tridentí de Pius V, a l'arxidiòcesi s'usava el estrigoniens, el missal del qual provenia d'un Sacramentari compost al capítol de Veszprém entre el 1192 i el 1195. També després de la introducció del missal romà, a la diòcesi s'usava el ritual estrigonienc imprès el 1625 i en edicions posteriors fins al 1909, que tot i que es referia al Rituale Romanum de 1614, acollint els costums del Regne d'Hongria.[1]
Només després del 1686, amb la reconquesta de Buda i el final del domini de bona part d'Hongria la diòcesi tornà a prosperar. El 1711 començaren les tasques de reconstrucció, portades a terme durant els decennis successius.
El 31 de maig de 1993 va ser elevada al rang d'arxidiòcesimetropolitana mitjançant la butllaHungarorum gens del papa Joan Pau II. Contextualment cedí part del propi territori a benefici de l'ereccií del bisbat de Kaposvár; i d'altres modificacions territorials han portat l'arxidiocesi a assumir la seva fisonomia actual.
A finals del 2017, la diòcesi tenia 330.000 batejats sobre una població de 459.000 persones, equivalent al 72,5% del total.
any
població
sacerdots
diaques
religiosos
parròquies
batejats
total
%
total
clergat secular
clergat regular
batejats por sacerdot
homes
dones
1949
703.198
874.163
80,4
623
440
183
1.128
166
329
1969
750.000
930.100
80,6
505
423
82
1.485
82
337
1977
650.500
928.420
70,1
406
406
1.602
351
1990
654.820
980.536
66,8
298
298
2.197
347
1999
304.645
468.994
65,0
144
124
20
2.115
20
30
181
2000
301.910
451.524
66,9
142
122
20
2.126
20
20
181
2001
302.024
461.123
65,5
131
111
20
2.305
1
26
30
181
2002
295.694
459.404
64,4
118
108
10
2.505
1
16
33
180
2003
320.731
484.940
66,1
127
106
21
2.525
1
31
26
180
2004
315.374
478.029
66,0
134
106
28
2.353
2
38
28
180
2010
336.000
461.000
72,9
119
97
22
2.823
12
24
22
180
2014
335.600
461.500
72,7
134
112
22
2.504
14
24
5
180
2017
333.000
459.000
72,5
134
111
23
2.485
14
24
3
180
Referències
↑Ján Dubina, I riti peculiari del Triduo Pasquale in Slovacchia, Romae, 2012, pp. 31-45
↑Il 10 de juliol de 1596 nomenat bisbe de Nitra dal rei d'Hongria, confirmat per la Santa Seu il 2 d'agost de 1599.
↑Il 1º de maig de 1637 era stato nomenat bisbe de Eger dal rei d'Hongria e dallo stesso nominato il 18 de novembre de 1642 arquebisbe d'Esztergom, confirmat el 4 de desembre de 1645 per la Santa Seu.
↑Va ser nomenat pel rei d'Hongria il 2 de gener de 1658 i confirmat per la Santa Seu il 7 de desembre de 1665
↑Va ser nomenat el 1659 pel rei d'Hongria e confirmat per la Santa Seu il 14 de gener de 1669.
↑Va ser nomenat el 15 de setembre de 1725 pel rei d'Hongria i confirmat per la Santa Seu el 8 d'abril de 1726.