Distribució geogràfica: tot l'any (verd fosc), àrea d'hivernada (blau) i àrea de cria (verd clar).
L'arpella pàl·lida comuna,[1]arpella pàl·lida, esparver d'estany o arpellot pàl·lid al País Valencià (Circus cyaneus) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae).[2][3] Nidifica per tot Euràsia i migra cap a zones més meridionals a l'hivern, desplaçant-se al sud d'Europa, alguns indrets del nord d'Àfrica i al sud de l'Àsia temperada. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[4]
Fa 45-55 cm de llargada total i 97-118 cm d'envergadura alar.
Els mascles pesen una mitjana de 350 g mentre que el pes de les femelles és al voltant de 530 g.
El mascle és gris, té el ventre blanc, i li manca la franja alar negra.
La femella és molt semblant a la de l'esparver cendrós però té el carpó blanc un xic més gran.
Reproducció
Sovint nidifiquen en colònies de 15-20 individus. El niu és construït per la femella a terra amb branques i folrat d'herba.[5] Hi pon 4-6 ous blanquinosos de mitjan maig fins a començaments de juny, fan una mida aproximada de 47 x 36 mm i són covats exclusivament per la femella.[6] Els ous es desclouen al cap de 31-32 dies i, durant dues setmanes, els mascles ajudaran en l'alimentació dels petits, així com en la vigilància de la niuada mentre la femella n'és absent.[7]
Sembla que la població catalana d'aquesta espècie ha patit una davallada en les últimes dècades (n'hi ha 5-10 parelles i es troba en perill d'extinció a nivell nacional) mentre que, a nivell europeu, es calcula que n'hi ha entre 32.000 i 59.000 parelles (el 5-24% de la població mundial d'aquest ocell que arriba a 1,3 milions d'exemplars).[10]
↑Baicich, P., C. Harrison. 1997: A Guide to the Nests, Eggs, and Nestlings of North American Birds. Nova York, Estats Units: Academic Press.
↑Terres, J.: The Audubon Society Encyclopedia of North American Birds. Nova York: Alfred A.Knoph Inc. Any 1980, plana 483.
↑Wheeler, B., W. Clark: The Peterson Field Guide Series- A Field Guide to Hawks of North America. Boston: Houghton Mifflin Company. Any 1987.
↑Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 99. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6
↑del Hoyo, J., Elliott, A., & Sargatal, J., eds. (1994): Handbook of the Birds of the World Vol. 2. Lynx Edicions, Barcelona, ISBN 84-87334-15-6