Arnau Roger I de Pallars Sobirà

Biografia
Naixement	c. 1236 (Gregorià)
Mort	1288 (Gregorià) (51/52 anys)
11è Comte de Pallars Sobirà
1256 – 1288 ← Roger II de Pallars Sobirà – Ramon Roger I de Pallars Sobirà →
Activitat
Ocupació	militar
Alumnes	Ermengol X d'Urgell i Àlvar II d'Àger
Altres
Títol	Comte
Cònjuge	Lucrècia de Ventimiglia Làscaris (1281–) Sança de Vilamur
Fills	Violant de Pallars Sobirà  () Lucrècia de Ventimiglia Làscaris Sibil·la I de Pallars Sobirà  () Lucrècia de Ventimiglia Làscaris Beatriu de Pallars Sobirà  () Lucrècia de Ventimiglia Làscaris
Pares	Roger II de Pallars Sobirà   i Sibil·la de Berga
Germans	Ramon Roger I de Pallars Sobirà

Arnau Roger I de Pallars Sobirà (ca. 1236 - 1288) fou comte del Pallars Sobirà de la segona dinastia entre 1256^[1] (1267 segons l'Enciclopèdia Catalana^[2]) i 1288. Fou un estret col·laborador de la monarquia aragonesa.

Arnau era fill dels comtes Roger II de Pallars Sobirà^[1] i la seva esposa Sibil·la de Saga. Tenia un germà més petit anomenat Ramon Roger. Jaume I el Conqueridor el va nomenar tutor dels joves germans Ermengol X d'Urgell i Àlvar II d'Àger.^[1]

Arnau Roger de Pallars prengué part activa en les revoltes nobiliàries contra Jaume el Conqueridor i Pere el Gran l'any 1275 i l'any 1280.^[1] Es casà per primer cop amb Sança de Vilamur.^[1] El 1281 va maridar per segona vegada amb la princesa romana d'Orient Lucrècia Làscaris de Ventimiglia, qui li va donar tres filles: Sibil·la, comtessa de Pallars Sobirà; Beatriu, que fou muller de Guillem IV d'Anglesola, i Violant. Posteriorment esdevingué un dels col·laboradors més fidels de la monarquia: va participar en l'expedició a Tunis de 1282, combaté a la Guerra de Sicília (1282-1289), i el 1285 aconsellà Pere el Gran en la defensa de l'Empordà contra els francesos durant la Croada contra la Corona d'Aragó.^[1]

En temps d'Alfons II el Franc va fer de mitjancer entre el rei i els nobles revoltats de la Unió Aragonesa quan el sorprengué la mort a l'edat de 52 anys. La seva vídua, Lucrècia Làscaris, va haver de lluitar contra els comtes de Comenge que volien apropiar-se del comtat perquè no hi havia barons per succeir-lo. Finalment va aconseguir proclamar comtessa de Pallars la seva filla Sibil·la I.