Fou germà d'Anna Maria Martínez Sagi, atleta, periodista, escriptora i primera directiva dona del FC Barcelona,[2] i cosí d'Emili Sagi-Barba, amb qui jugà al FC Barcelona.[3] Durant molts anys es pensà que era el jugador més jove en jugar al Barcelona, amb 14 anys, fins que es descobrí que havia falsificat la seva data de naixement.[4][1]
Com a futbolista va jugar de davanter centre i d'interior, tant a l'esquerra com a la dreta.[5] Va jugar al Futbol Club Barcelona de l'edat d'or entre 1919 i 1923, i més tard la temporada 1924-25. Mai fou titular indiscutible doncs coincidí amb grans jugadors que formaren una davantera mítica del club, Piera, Samitier, Gràcia, Alcántara i el seu cosí Sagi.[5] Durant aquests anys guanyà dues Copes d'Espanya i dos Campionats de Catalunya jugant un total de 66 partits en els que marcà dos gols.[5][6] També jugà al CE Júpiter la temporada 1923-24[7] i a l'Alfons XIII de Palma de Mallorca i amb la selecció catalana de futbol el 1928-29.[8][9][10]
A més de futbolista Armand Martínez Sagi també practicà el tennis, però on més va destacar fou com a jugador de billar, essent campió del món de billar de fantasies amb caramboles l'any 1932.[5][11][12]