Igual que el seu pare Louis Marsick (1843-1901) i el seu oncle Martin Marsick, Armand Marsick va aprendre primer el violí, va ser alumne de Désiré Heynberg (1831-1897). Va estudiar al Conservatori de Liège amb Sylvain Dupuis i Jean-Théodore Radoux. El 1897 anà a Nancy, on esdevingué el primer violinista del teatre i l'orquestra del conservatori i prengué lliçons de composició amb Guy Ropartz. A més de la seva carrera com a virtuós de violí, va completar la seva formació compositiva a París, sota la influència del compositor César Franck, Vincent d'Indy i Gabriel Pierné. Allà es va convertir en director de concerts dels Concerts de Colonne i primer violinista de l'Opera-Comique.
El 1908 es traslladà a Atenes, on esdevingué professor de composició i director d'orquestra al Conservatori d'Atenes. A causa de la guerra greco-turca, Marsick va abandonar Grècia i es va dirigir a Bilbao, on va viure fins al 1927. Allà es va convertir en el primer director del conservatori de nova fundació el 1922 i va fundar l'orquestra simfònica. El 1927 va tornar a Lieja i va treballar fins a la seva jubilació el 1942 al Reial Conservatori com a professor d'harmonia. Va fundar l '"Association des concerts populairees liégeois", que va supervisar fins al 1939.
El seu fill Paul-Louis Marsick (1916-1969) fou musicòleg, violoncel·lista i professor d'harmonia al Conservatori Reial de Mons.
Obra
3 concerts per a violí (perdut)
Pensee Religieuse, 1894
Adagio Pathétique per a violí i orquestra, 1895
A la science, Cantate à deux voix pour filles et garçons, 1896
Sonata per a violí i piano, anys 1900
Stèle Funéraire, 1902
Scènes de montagnes, 1902
La Jane, drama líric, 1903
Improvisation et Final per a violoncel i orquestra, 1904
Webseite über Armand Marsick, mit Bildern und Tondokumenten, durch Familienmitglieder erstellt (in französischer Sprache, abgerufen am 10. September 2011)
Werke von und über Armand Marsick im Katalog der Deutschen Nationalbibliothek
Die Musik in Geschichte und Gegenwart, Band 8 (1960)
.jpg)
