L'Armada d'Egipte (àrab: القوات البحرية المصرية, al-Quwwāt al-Baḥriyya al-Miṣriyya) és la força marítima de les Forces Armades d'Egipte. És una de les més grans armades en l'Orient Mitjà i a Àfrica, i és la setena més gran del món per la seva quantitat de bucs.[1] Dins de les seves missions s'inclou la protecció de més de 2.000 quilòmetres de litoral en el Mar mediterrani i en el Mar Roig, la defensa de la construcció i la navegabilitat del Suez, i el suport a qualsevol operació de l'Exèrcit. La majoria de l'Armada d'Egipte es va crear amb l'ajuda militar proporcionada per la Unió Soviètica en els seixanta. L'armada va rebre bucs des de la Xina en els 80 així com naus d'altres procedències occidentals (tant dels Estats Units com França en dates més recents). En 1989, l'Armada d'Egipte disposava de prop de 18.000 homes, així com comptava amb 2.000 membres en la Guàrdia Costanera.[2]
Història
Inicis
Egipte disposa d'una armada des dels seus temps antics. L'armada del Egipte faraònic va arribar a ser una part vital de l'exèrcit egipci antic, car ajudava al transport de les tropes al llarg del Nil egipci i va combatre en diverses batalles, tals com la del delta contra els pobles del mar. Aquesta armada va importar gran part de la seva flota de països tals com el Regne de Xipre.[3] Moltes de les naus solars d'Egipte encara existeixen en l'actualitat.
Era moderna
A principis del segle xix, Egipte estava sota el mandat de Muhammad Ali Pasha, qui va desenvolupar una flota naval i un exèrcit moderns a l'estil europeu. Després de la seva intervenció en la guerra d'independència de Grècia contra l'Imperi Otomà, a comanda de Turquia, aquesta armada seria destruïda en 1827 en la batalla naval de Navarino per les flotes del Regne Unit, França i de Rússia. Amb l'Exèrcit d'Egipte ara sent assolat a Grècia, les forces de Muhammad Ali van ser desvastadas, i obligades a rendir-se un any després.
Una flota de reemplaçament va ser ràpidament construïda per a la primera guerra egipci–otomana, i en 1831, i després del desplegament de tropes en Jaffa, va recolzar a l'exèrcit principal d'Egipte en el seu avanç sobre Síria. En la segona guerra egipci–otomana en 1839, seguit a la victòria egípcia en la batalla de Nezib, la flota otomana va viatjar amb destinació a Alexandria i es va unir al bàndol egipci. No obstant això, aquestes victòries van provocar la decisiva intervenció d'Europa en suport als turcs, i mentrestant la dinastia de Muhammad Ali va continuar regnant, Egipte va acabar com una colònia britànica de forma efectiva (segons els britànics van sol·licitar a aquests un protectorat) fins als 50.
L'Armada d'Egipte tan sols es va veure involucrada en conflictes perifèrics en el segle xx. En el curs de la Crisi de Suez amb els israelians, Egipte va enviar al buc Ibrahim el Awal, un destructor de la classe Hunt ex-britànic, a Haifa amb l'objectiu de bombardejar les instal·lacions petrolieres d'aquesta ciutat costanera. El 31 d'octubre del mateix any aconsegueix arribar a prop de la costa i va iniciar el seu atac, però després un creuer francès el va perseguir, sent posteriorment atacat per les forces israelianes, les quals capturen el buc Ibrahim el Awal, vaixell que fou detingut després d'una persecució per part dels destructors israelians INS Eilat i INS Yaffo, que comptaven amb el suport de l'aviació israeliana, els quals finalment el van capturar.[4]
Els bucs i les llanxes torpedineres egipcies es van enganxar en grans batalles contra els bucs britànics en diverses maniobres per impedir les operacions amfíbies dels britànics i els francesos. La nit del 31 d'octubre al nord de la Mar Roja, el creuer lleugerHMSNewfoundland va aconseguir i va començar a atacar la fragata egípcia Domiat, reduint-la a tan sols unes despulles ardents en un breu tiroteig. Després, el destruït navili va ser enfonsat finalment pel destructor d'escorta HMSDiana, sent rescatats del naufragi tan sols 69 supervivents.[5]
Els vaixells de guerra egipcis van bloquejar després el pas dels Estrets de Tiran, perquè era la forma en què els israelians podien arribar al seu port de la ciutat d'Elat. Aquesta seria una de les causes de l'inici de la guerra posterior. Durant la guerra en qüestió, l'Armada Israeliana va portar a 6 dels seus homes granota de les unitats de combat del comandament naval Xayyétet 13 per infiltrar-se en el port de la badia d'Alexandria. Aquests bussos van enfonsar un vaixell dragamines després van ser fets presoners. Ambdues armades van fer desplegaments tàctics amb els seus bucs en el mar amb la finalitat d'intimidar-se entre si en el transcurs de la guerra, però mai es van encarar en un combat directe entre si. No obstant això, els bucs i les aeronaus van patrullar els cels i el mar a la recerca de bucs i submarins egipcis a través del mar en la resta d'aquest conflicte.
A l'octubre de 1967, després del cessament d'hostilitats, l'Armada d'Egipte seria la primera armada al món i en la història a enfonsar una nau usant míssils antivaixell, quan un llanxa ràpida d'atac de la classe Komar va enfonsar al destructor israelià INS Eilat amb dos impactes directes.[6]Aquest és un dels fets més resaltables de la història naval moderna, i per primera vegada una batalla naval a on es faria ús dels míssils anti-vaixell i es veuria el seu gran potencial, després d'enfonsar un destructor a tan sols 17 km (11 milles) de Port Saïd. En el transcurs dels dies 15 i 16 de novembre de 1969, bussos d'assalt egipcis van atacar el port de Eilat i van causar greus danys al buc de transport militar "Bat Yam".[7] En el transcurs dels dies 5–6 de febrer de 1970, els bussos d'atac navals van assaltar i van destruir als bucs de desembarcament situats en el mateix moll i en el mateix port, causant bastants danys als bucs de desembarcament "Bait Shivaa" i al transport artillat "Hydroma". El 8 de març de 1970, els bussos navals ataquen al perforador "Keting" en el port de Abidjan a Costa d'Ivori creient que Israel havia adquirit aquest buc perforador als Països Baixos, i el propòsit del qual era el d'explorar possibles jaciments de petroli en el golf de Suez.
Durant la guerra de Yom Kippur, Egipte va bloquejar el transport comercial cap a Elat en el golf d'Àqaba instal·lant mines; això es va fer en resposta als contundents atacs israelians, i també van tenir la intenció de detenir l'activitat dels ports israelians en el Mar Mediterrani. L'Armada també va usar la seva artilleria costanera a l'est de Port Fouad per recolzar a l'Exèrcit amb la finalitat de preparar l'assalt al canal del Suez. En la batalla de Baltrim, tres bucs llançamíssils de la classe "Osa" egipcis van ser enfonsats.
Rangs i distintius
Oficials, caps i almiralls
Rang delsOficialsi la seva insígnia en l'Armada d'Egipte
L'Armada d'Egipte actualment duu a terme un procés d'actualització i modernització de la seva flota de superfície. El 16 de febrer de 2015, armada va ordenar la compra d'un buc de la classe Fremm, la qual entraria en servei després de l'obertura del nou canal del Suez, com a part d'un tracte major (el qual inclou 24 Rafales i una partida no determinada de míssils) avaluades en uns € 5.2mil milions.[8][9] Egipte ha signat un contracte per € 1 mil milions amb l'empresa francesa DCNS per comprar 4 corbetes de la classe Gowind actualment en desenvolupament, amb opció de comprar dues més.[10] Així mateix, ha transcendit la compra dels vaixells
d'assalt amfibi que França havia construït per Rússia de la classe Mistral.[11]
.jpeg)
.jpg)
.jpg){kind=icon}
.jpg)
