Arash Moori (Birmingham, Regne Unit, 1977)[1] és un artista multitudinari nascut a Birmingham, on va estudiar Fine art. Des de l'any 2004 forma parella artística amb Ester Mañas (Madrid, 1974), a qui conegué a Hèlsinki cursant el màster d'art Temps i Espai, especialitzat en audiovisuals i instal·lacions.[2] Alguns dels seus interessos artístics comuns són el so, el temps, l'espai i la seva construcció, encara que Arash Moori és també expert en música i cinema experimental.[3]
Obra
Esther Mañas i Arash Moori van exposar l'obra Invoking a Demon Landscape a l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró entre el 17 de desembre del 2011 i el 6 de febrer del 2012. Aquesta instal·lació, que combinava experiències audiovisuals, era la seva primera mostra individual a Barcelona. Es tractava d'una performance sonora automàtica en la qual es manipulava el so i el seu efecte transformador de l'experiència espacial. Tal instal·lació també inclou la modificació de materials i objectes del seu entorn més immediat, modificant així la seva funcionalitat arquitectònica. Amb tot, s'intenta buscar la interacció en forma de pertorbació i confusió en la percepció de l'espectador, des de la qual experimentarà el seu propi espai i crearà la seva pròpia narració.[4]
Una de les seves obres, amb col·laboració d'Ester Mañas, és Tones in the voice of shadows, instal·lació que fou exposada en la Estación experimental: perdidos en el espacio del LABoral Centro de Arte y Creación Industrial. Es tracta d'una peça d'art que, durant dos anys, ha sigut reiteradament adaptada a diversos espais patint així una notable evolució. En ella l'espectador pot experimentar els canvis que es donen en l'espai a conseqüència dels efectes de la llum i les característiques acústiques d'aquest, de tal manera que els artistes manipulen l'espai i la mateixa experiència. L'interès rau en l'accentuació o creació d'una experiència espacial partint d'una agitació d'aquesta. Arash Moori mateix ho interpreta també com un treball escultòric pel qual el públic se sent dins de l'obra.[5]
Altres de les seves obres són la instal·lació audiovisual September at the hotel Ozon (2010) o Inside the Beehive, exposada a Arco[6] i que consistia en un passadís que entrava a una habitació en la qual hi havia la figura del tocadiscs, molt comuna en les seves obres.
Referències
↑Estación experimental. Investigaciones y fenómenos artísticos, 28 octubre 2011 - 9 abril 2012, pàg. 142 [Consulta: 12 abril 2013].
