L'apropiació cultural^[1][2] és l'adopció inapropiada o no reconeguda d´un element o elements d´una cultura o identitat per part de membres d´una altra cultura o identitat.^[3][4][5] Això pot ser controvertit quan els membres d'una cultura dominant s'apropien de cultures minoritàries.^[6][1][7]

Segons els crítics d‟aquesta pràctica, l‟apropiació cultural difereix de l'aculturació, l'assimilació o l'intercanvi cultural equitatiu en què aquesta apropiació és una forma de colonialisme. Quan els membres d'una cultura dominant copien elements culturals d'una cultura minoritària i els utilitzen fora del context cultural original -de vegades fins i tot en contra dels desitjos expressos dels membres de la cultura d'origen-, la pràctica sol ser rebuda negativament.^{[8][9][10][11][12]}

L'apropiació cultural és considerada perjudicial per diversos grups i individus,^[13] entre els quals els indígenes que treballen per la preservació cultural,^[14][15] els que defensen els drets col·lectius de propietat intel·lectual de les cultures originàries i minoritàries,^{[16][17][18][19]} i els que han viscut o viuen sota el domini colonial.^{[1] [20][21][19]} L'apropiació cultural pot incloure l´explotació de les tradicions religioses i culturals d´una altra cultura, els passos de ball, la moda, els símbols, la llengua i la música.^{[22][23][24][25][26]}

Els qui veuen aquesta apropiació com una explotació afirmen que els elements culturals es perden o es distorsionen quan es treuen dels contextos culturals d'origen, i que aquestes exhibicions són irrespectuoses o fins i tot una forma de profanació.^{[8][14][27][28]} Elements culturals que poden tenir un profund significat per a la cultura original poden ser reduïts a moda o joguines "exòtiques" per les de la cultura dominant.^[8][9][29] Kjerstin Johnson ha escrit que, quan es fa això, l'imitador, "que no experimenta aquesta opressió, és capaç de "jugar", temporalment, a ser un altre "exòtic", sense experimentar cap de les discriminacions diàries a què s'enfronten altres cultures".^[29] L'acadèmic, músic i periodista Greg Tate sosté que l'apropiació i la "fetitxització" de les cultures, de fet, distancia a aquells la cultura dels quals està sent apropiada.^[30]

El concepte d'apropiació cultural també ha estat molt criticat.^[31][32][33] Els crítics assenyalen que el concepte és sovint malinterpretat o mal aplicat pel públic en general, i que les acusacions d'“apropiació cultural” s'apliquen de vegades erròniament a situacions com ara tastar menjar d'una cultura diferent o aprendre sobre altres cultures.^[34][35] Altres afirmen que l'acte d'apropiació cultural, tal com sol definir-se, no constitueix un dany social significatiu, o que el terme manca de coherència conceptual.^[36][37] A més, el terme pot establir límits arbitraris a la llibertat intel·lectual, a l'autoexpressió dels artistes, reforçar les divisions de grup o promoure un sentiment d'enemistat o greuge en lloc d'alliberament.^{[37][38][39][40]}