Els aorsos[a] (en llatí: aorsi) van ser un poble de Sarmàcia, segons Tàcit, nombrós i poderós tant a Europa com a Àsia,[1] que vivien, diu Claudi Ptolemeu, entre el Bàltic (Golf Vèdic) i les muntanyes Ripeanes (a l'est de Prússia), al sud dels agatirsos, al nord dels pagirites, i probablement emigrats de la regió entre la mar Càspia i el riu Iaxartes.[2]
Apareixen a la història quan vivien entre el riu Tanais, el Caucas i la mar Càspia, segons Estrabó, que diu que ells i els síracs eren escites. Alguns d'ells eren nòmades, i altres vivien en tendes de campanya i conreaven la terra.[3] El seu rei Espadines va ajudar a Farnaces del Bòsfor amb dos-cents mil genets, mentre els seus veïns i parents, els síracs, del que era rei Abeac, només van ajudar amb vint mil. Els aorsis que vivien més al nord, ocupaven la major part de la costa del Caspi i comerciaven amb mercaderies que provenien de l'Índia i de Babilònia, que portaven amb camells des de Mèdia i Armènia. Eren rics i portaven adorns d'or.[4]
L'any 50 van ajudar el rei Cotis I i als romans amb un cos de cavalleria, contra el rebel Mitridates, rei del Bòsfor, que tenia l'ajut dels síracs.[1] La identificació feta per alguns historiadors entre els aorsos i els àvars no s'ha pogut establir.[4]
Notes
- ↑ Segons el Diccionari llatí-català de noms propis, pàg. 25
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Tàcit. Annals, XII, 15
- ↑ Claudi Ptolemeu. Geographia, III, 5, 22
- ↑ Estrabó. Geografia, IX, 492
- ↑ 4,0 4,1 Smith, William (ed.). «Aorsi». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 21 setembre 2024].
