Aquest serà el tercer Any Internacional dels Esculls de Corall, precedit pel 1997 i 2008, cadascun dels quals va aconseguir grans resultats per a la salut dels esculls. El 1997, els esculls van patir el primer esdeveniment global de decoloració, que va durar fins al 1999 i va matar el 16 per cent dels esculls a tot el món. Aquest any, els esdeveniments es van dur a terme en 50 països d'arreu del món i van donar com a resultat la formació de noves àrees marines protegides i organitzacions centrades en els esculls. Deu anys més tard, la Iniciativa Internacional per als Esculls de Coral va constatar que encara era necessari educar la ciutadania sobre els corals i va instar a un canvi de polítiques per a la conservació i el maneig dels esculls. Es va declarar el segon any internacional dels Escull, amb la participació de més de 65 països.[6]
El tercer Any Internacional dels Esculls s'ha iniciat amb una crida del primer ministre de Fiji i President de la conferència de les Nacions Unides per al canvi climàtic (COP23), Frank Bainimarama, a enfortir els esforços col·lectius per protegir els esculls de corall, un dels ecosistemes més diversos i importants de la Terra.[7][8]
L'Any Internacional dels Esculls (IYOR 2018 per les seves sigles en anglès) s'ha dissenyat per crear consciència sobre la importància dels esculls de coral i l'ecosistema associat, així com les amenaces a què s'enfronten. L'any internacional també s'ha planificat per promoure associacions entre els governs, el sector privat, el món acadèmic i la societat civil, i compartir així informació sobre les millors pràctiques per a la gestió sostenible dels esculls de coral.[9]
La declaració d'aquest tercer any també ha comportat la protecció de grans extensions del Gran Escull Marí de Fiji com a lloc Ramsar, en un esforç per protegir-lo de amenaces com el canvi climàtic, la indústria, la contaminació química i les aigües residuals procedents d'assentaments urbans propers. Un lloc Ramsar es designa en virtut d'un tractat internacional com una zona humida important per a la conservació de la diversitat biològica mundial, i també per al sosteniment de la vida humana. Segons la convenció, les zones humides estan àmpliament definides i inclouen àrees com ara els esculls de coral.
↑MADRIDEJOS, ANTONIO «SOS pels coralls a Catalunya» (en castellà). elperiodico, 19-02-2017. Arxivat de l'original el 2018-01-23 [Consulta: 23 gener 2018].