Antoni de Ros i Moner

Plantilla:Infotaula personaAntoni de Ros i Moner
Biografia
Naixementsegle XVI Modifica el valor a Wikidata
Perpinyà (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XVI Modifica el valor a Wikidata
Perpinyà (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójurista, advocat Modifica el valor a Wikidata

Antoni de Ros i Moner, Antonius Roscius en llatí (Perpinyà, segle xvi - Perpinyà, segle xvi) va ser un polític i jurisconsult nord-català. Hom l'ha considerat un precursor de l'Escola de Cervera [nt 1] del segle xviii.

Biografia

Antoni de Ros era membre d'una família d'on en sorgirien un gran nombre de gent de lleis, començada pel seu pare Joan Ros [nt 2] i continuada pel seu germà Pere Ros [nt 3] que fou jutge. L'Antoni es doctorà en dret a la Universitat de Perpinyà, d'on en seria nomenat rector el 1541. Jurista expert, especialitzat en dret civil, rebé els càrrecs d'oïdor de l'Audiència de Catalunya i conseller del Consell Reial de Catalunya. El 1564 publicà a Barcelona uns erudits comentaris a les Institutes de Justinià, molt elogiats [5] per Josep Finestres:

« es his qui Romanas Leges eruditionis veluti face illustraverunt, primus fuit Ant. Roscius, qui ab Andrea Alciato primo Jurisprudentiae Romanae restauratore edoctus, et tanti praeceptoris in juri civile exponendo adhibita politiarum litterarum ope exemplum sequutus egregios emisit "Memorabilium Juris libros 111" in quibus Institutionem Justineanearum proemium Justitiae et Jurisprudentiae, itemque Juris naturalis, Gentium et Civilis definitiones eleganter explicavit; deque origine Juris et Magistratihus, pari elegantia vel eruditione disseruit. Et maxime dolendum plures alias Roscii nostri lucubrationes ipsius heredum neg1igentia periisse. »
— [6]

El 1541 esposà Àngela d'Oms, neta de Guillem d'Oms i Fabra [nt 4] i filla de Garau (Joan?) d'Oms i Perapertusa, amb qui tingué un fill, Jaume de Ros i d'Oms, cavaller, i quatre filles: Antònia, Esperança, N (?) i Hipòlita.[2]

En un estudi bibliomètric modern [8] s'esmenta un inventari del 1583 (testamentari ?) de la seva biblioteca privada. Deixà inèdites [9] diverses obres.

Obres

Notes

  1. ↑ L'Escola de Cervera o Escola de Finestres fou un grup d'intel·lectuals vinculats a la universitat de Cervera que es formà al voltant del jurisconsult Josep Finestres i Monsalvo i es dedicà al conreu del Dret [1]
  2. ↑ Joan Ros (segle XV - 28 de maig del 1551 s'havia doctorat en dret quan, al 1515, ocupava el càrrec de tinent del jutge del Domini reial a Perpinyà. De la seva esposa Margarida tingué dos fills, Antoni i Pere[2]
  3. ↑ Pere de Ros i Moner (- 1571) va ser fill de Joan Ros i germà petit d'Antoni de Ros i Moner. Rebé de Carles V el nomenament de jutge del Domini reial. Posteriorment, una ordenança de Felip II li atorgà la comissió d'advocat fiscal paral·lelament al càrrec de jutge. Per unió matrimonial amb Anna de Giginta tingué cinc fills: Joan (doctor en dret civil el 1581, advocat fiscal de les corts reials del Rosselló des del 1594, mort el 1630); Sebastià; Pere (canonge d'Elna); Àngela; i Francesc[3][4]
  4. ↑ Guillem d'Oms i Fabra era fill de Berenguer [V] d'Oms, senyor del castell i del territori de la Clusa, i de les baronies de Montesquiu i de Santa Pau. Com a comandant del castell de Cotlliure, defensà Portvendres dels atacs corsaris. Al 1517 va ser nomenat virrei de Mallorca per l'emperador Carles V [7]

Referències

  1. ↑ Figueras i Pàmies, Montserrat «Alguns trets sobre el procés ideològic de la Universitat a Catalunya: segles xviii i xix». Miscel·lània cerverina, núm. 2, 1984, pàg. 75-116.
  2. ↑ 2,0 2,1 Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises. Perpignan: Imp. Lib. Cat. J. Comet, 1914, p. 535.  (facsímil Marseille: Laffitte Reprints, 1978)
  3. ↑ Capeille Dictionnaire... (1910) p. 536-537
  4. ↑ «"El Nuevo Diccionario de Juristas de Cataluña y del Rosellón" (2014), ressenya d'Elena Sáez Arjona» (en castellà). Arxivat de l'original el 2015-03-29. [Consulta: 1r gener 2014].
  5. ↑ «Antoni de Ros i Moner». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. ↑ J. Finestres In Hermogeniani I. Ct. iuris epitomorum, vol I, p. 2 Salutació al lector; fragment reproduït per Guillem de Brocà a «Juristes y jurisconsults catalans dels segles XIV-XVII». Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, 1909-1910, pàg. 501.
  7. ↑ Capeille Dictionnaire... (1910) p.409-410
  8. ↑ Peña Díaz, Manuel. Cataluña en el Renacimiento: libros y lenguas (Barcelona, 1473-1600). Lleida: Editorial Milenio, 1996, p. 96-105 (Hispania, 4). 
  9. ↑ Bosc, Andreu. Sumari, index, o epitome dels admirables, y nobilissimo titols de honor de Cathalunya,Rossello, y Cerdanya: Y de les gracies, privilegis, prerrogatives, preheminencies, llibertats, è immunitats gosan segons les propies, y naturals lleys.... Perpinyà: Pere Lacavalleria, 1628. 
    Edició facsímil: Sumari, índex o epítome dels admirables i nobilíssims títols d'honor de Catalunya, Rosselló i Cerdanya : Perpinyà, 1628. Barcelona-Sueca: Curial, 1974 (Documents de cultura fac-símils, 3). ISBN 8472560333.