PROFILPELAJAR.COM

Antoni Pérez i Moya
Biografia
Naixement	13 juny 1884; València
Mort	3 març 1964; Barcelona
Sepultura	Cementiri de Sant Gervasi (Barcelona)
Activitat
Camp de treball	Música religiosa, música paralitúrgica, música profana, música tradicional, harmonització de música popular, sardana
Ocupació	Escolà de la Mercè (1896 - 1902) Mestre i organista de la Mercè (1902) Director de l’Schola Cantorum de Sant Miquel (1904-1936) Director de la coral de reclusos de la Presó Cel·lular de Barcelona (1912-1925) Director de la coral de reclusos de la Presó Cel·lular de Barcelona (1912-1925) Director de l’Orfeò de Sants (1926-1955) Director de l’Orfeò del Centre Catòlic de Sant Vicenç dels Horts (1939) Director de l’Schola Cantorum Universitaria de Barcelona (1945) Director de l’Orfeò de l’Empar de Santa Llúcia (1947)
Gènere	Sardana
Instrument	Orgue
Família
Fills	Antoni Pérez i Simó

Antoni Pérez i Moya (València, 13 de juny del 1884 - Barcelona, 3 de març del 1964)^[1] va ser un músic, compositor i director coral català.

Després de la seva formació a l’escolania de la basílica de la Mercè va ser nomenat organista d’aquesta mateixa basílica. Posteriorment va iniciar la seva carrera dintre del món coral, dirigint nombroses agrupacions cantaires i diversos projectes de projecció social.

Compta amb una gran -i guardonada- producció musical, on trobem peces de música religiosa però també harmonitzacions corals de música tradicional, entre d’altres.

Infantesa i primers anys de carrera

Als cinc anys d’edat es va traslladar a Barcelona amb la seva família, i als dotze va ser admès com a cantor a l’escolania de la basílica de la Mercè. A l’escolania es va formar musicalment sota la direcció del mestre Frígola i de Joaquim Cassadó. L’any 1902 va ser nomenat mestre de l’escolania i organista de la basílica. Dos anys més tard, al 1904, va ser nomenat director de l’Schola Cantorum de Sant Miquel, una de les agrupacions corals més antigues de Catalunya, iniciant així el seu contacte amb el món coral. Va mantindre el seu càrrec com a director de l’Schola fins l’any 1936.

Quan Lluís Millet va ser nomenat mestre de capella de la basílica de la Mercè, Antoni Pérez va continuar desenvolupant les seves tasques com a professor i organista. Va mantindre una estreta relació amb Millet, qui li va obrir les portes a noves perspectives musicals i personals, i de qui va heretar la concepció del cant coral.

Antoni Pérez i el món coral

A més de dirigir l’Schola Cantorum de Sant Miquel, Antoni Pérez va estar al capdavant de nombrosos projectes de projecció social. Va ser director de la coral de reclusos de la Presó Cel·lular de Barcelona, formada per més d’un centenar de persones en presó preventiva. També va dirigir les corals de l’asil Duran, un reformatori benèfic per nois la finalitat del qual era la completa reinserció social.

Al llarg de la seva carrera, Pérez va compaginar portar les batutes de nombroses agrupacions corals, com ara l'Orfeó Montserratí de Gràcia (1920-36), l’Orfeó de Sants (1926-55), l'Orfeó del Centre Catòlic de Sant Vicenç dels Horts (1939), l’Schola Cantorum Universitaria Barcinonensis -de la Universitat de Barcelona-(1945) i l'Orfeó de l’Empar de Santa Llúcia -format per dones joves invidents- (1947).

La seva obra té una clara estreta relació amb els seus diversos càrrecs de director coral i mestre de capella. El seu repertori es centra en música coral, amb nombroses harmonitzacions de cançons populars i tradicionals i una producció original considerable.

A més, a les seves composicions trobem molta música religiosa litúrgica i paralitúrgica. Les seves composicions van ser freqüentment premiades a les Festes de la Música Catalana promogudes per l’Orfeó Català (1908, 1911, 1917, 1920, 1922), a la Festa de la Poesia i de la Música de l’Orfeó Gracienc (1917, 1920), als Jochs Florals de Girona i al Certamen Sardanista de l’Ateneu Arenyenc (1923).

L’obra d’Antoni Pérez correspon als postulats de l’anomenada “escola de l'Orfeó Català”. Des dels temps de Lluís Millet ha ocupat una part important a la programació de la majoria d’agrupacions corals catalanes, inclòs l'Orfeó Català. La seva presència als programes s’ha mantingut per la seva destacable harmonització de cançons populars. La seva versió d'El rossinyol és una de les cançons tradicionals més cantades per les corals catalanes. La seva obra és bàsicament funcional: no inclou enormes innovacions estètiques ni introdueix concepcions formals ambicioses. Els seus treballs destaquen l’harmonia latent a l’element melòdic d’una peça. El resultat d’aquestes harmonitzacions mai deixen indiferent gràcies als seus coneixements de l’escriptura coral. A mes, les seves peces estaven adaptades al grau de dificultat que els intèrprets d’aquestes serien capaços d’assolir.

A la seva producció trobem música original de caràcter popular, com ara les seves sardanes corals amb acompanyament de cobla. Algunes d’elles, com Marinada,^[2] Dintre el bosc i A Montserrat han assolit una enorme popularitat.

Al seu catàleg també trobem una porció important de música religiosa.^[3] Destaca una col·lecció de 54 Salve regina sobre la Letanía Lauretana, un conjunt de motets amb text llatí de gran intensitat religiosa. L’estil d’aquests motets és majoritàriament homofònic, amb certes inclusions contrapuntístiques. Trobem també nombrosos cants religiosos de caràcter popular, himnes i cants eucarístics.

Obra

Sardanes corals

A Montserrat, 4V, cobla
Dintre el bosc, 4V, cobla
El ram santjoanenc, 4V, cobla
La donzella i la cançó, 4V
La festa major de Vilaxica, 4V, cobla
Marinada, 4V, cobla

Sardanes per cobla

Joana; L’Eulàlia i en Vicenç;
La filla del marxant
Laieta
Magdaleneta
Mar encantada
Maria Assumpta
Or i flama
Pepeta
Plany
Retorn
Riallera
Sóc de Sants

Cançons originals

A Betlem
Abril
Aubada
Balada de Nadal
Brindis
Campanetes de Nadal
Cançó de l’amor que passa
Cançó de la xaxadora
Cançó dels invadits
Cançó dels pastors
Cant dels joves
Cant primaverenc
Cigaloset
Dalt del cel
Deixeu o bons pastors
El camí de Siena
El camí que va a Betlem
En l’enterro d’un nin
Ha passat volant
Himne als vells
Infern
Ja és nat! Ja l’estrella vespertina
Jesús al temple
L’arbret florit
L’estol cantaire
L’infant i la mare
La cançó del bon pres
La dansa dels pastors
Les hores de la Passió
Maig
Matinal
Missatge
Nadal arriba
Oh la nit de meravella
Pastorella
Pel camí d’anar a Betlem
Que xiuli!
Quin fred!
Salutació a la pàtria
Sant Josep
Tinc enveja del matí
Valldoreix

Cànons i harmonitzacions fàcils

Capvespre de tardor
Correu cuiteu
El ball dels ocells
El lli
Els macarrons
Els vaixells de Stienkarasi
La minyoneta
Les noces de la pussa
Llarg camí
Prop de casa nostra
S’obren les flors

Música religiosa

56 Salve Regina sobre la Letanía Lauretana, Mot
Càntic a Santa Cecília, Mot
Cibavit eos, Mot
De profundis, Mot
Jesús en crea, Mot
Misa de rèquiem, 3V, org
Missa a la Mare de Déu de la Mercè, 4V, Orq
Missa a Sant Benet, 2V, org
Missa de Setmana Santa, 3V
Motetes eucarísticos
Motetes marianos
Passió segons Sant Joan, 3V
Passió segons Sant Mateu, 3V
Regina caeli laetare, Mot
Salm 150, 4V, Orq.

Referències

↑ «Carrer de Pérez Moya». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 23 febrer 2015].
↑ «Biografia d'ANTONI PÉREZ MOYA». Associació Musical de Mestres Directors. Arxivat de l'original el 11 de febrer 2015. [Consulta: 15 juny 2014].
↑ Antoni Pérez i Moya (1884). Salve [Virgo Veneranda] (4 veus mixtes) (en Lat). València: Reial Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats. Consulta: 2018-05-14. «Tradicional interpretació popular a la vespra de les celebracions de 2018»

Bibliografia

Millet i Loras, L. et al. (2001) “Pérez Moya, Antonio” a Diccionario de la música española e Hispanoamericana. Madrid, Madrid: Sociedad General de Autores y Editores, p. 688.