El 1981 es doctorà en història per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va desenvolupar la seva tasca docent com a professor de batxillerat a Catalunya i al País Valencià. Darrerament, va exercir com a professor titular d'història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona. Les seves línies de recerca van girar al voltant de la guerra del Francès, que va tenir lloc entre els anys 1808 i 1814,[4] la cultura liberal a Espanya i l'articulació dels primers partits polítics, i el pensament antiil·lustrat, antiliberal i contrarevolucionari, ocupant-se també del clericalisme i l'anticlericalisme a l'Espanya contemporània i del procés de secularització al segle xix.[5][6] També disposava de l'acreditació de catedràtic de l'Agència Nacional d'Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA).[7]
Publicacions
Los comienzos de la crisis del Antiguo Régimen en Mallorca 1808-1914 (1983)
Revolución liberal y movimiento juntero 1808-1868 (1989)
La Catalunya resistent a la dominació francesa, guanyadora del XIV premi Xarxa d'Edicions 62, l'any 1989
Lesseps y los políticos españoles (1993)
La guerrilla en la Guerra de la Independencia, guanyadora del premi Exèrcit d'investigació del ministeri de defensa l'any 2004.
La Guerra de la Independencia en España, com a coordinador (2007).
