Antoine-Laurent Baudron

Plantilla:Infotaula personaAntoine-Laurent Baudron
Biografia
Naixement15 maig 1742 Modifica el valor a Wikidata
Amiens (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort1834 Modifica el valor a Wikidata (91/92 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsPierre Gaviniés Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 756a27b3-7558-42db-9228-464dccbb8b79 Modifica el valor a Wikidata

Antoine-Laurent Baudron (Amiens, 15 de maig de 1742 - París, 1834) fou un músic i compositor francès.

Baudron després d'ésser estudiant al col·legi jesuïta d'Amiens, va estudiar el violí a París amb Pierre Gaviniés.[1]

Va ocupar un lloc de violinista a l'orquestra de la "Comédie-Française", el 1763 es va convertir en el primer violí i director de direcció el 1766. Aquesta responsabilitat incloïa els arranjaments musicals necessaris durant les actuacions.[1] Col·labora amb Beaumarchais per a la música original de El barber de Sevilla (1770) amb el famós Je suis Lindor (trobat a les dotze variacions K. 354/299a de Mozart), Pygmalion de Rousseau (1780) i Les noces de Figaro, encara de Beaumarchais (1784).[2] Es considera que el seu opus 3 (1768) és el primer quartet de corda conegut d'un compositor francès.[3]

Si és veritat que va compondre poc després de la revolució, va ser molt venerat a la "Comédie-Française". Es va retirar el 1822, amb una pensió igual al seu sou.[1] Va ser succeït pel també compositor Léopold Aimon (1779-1866).

Bibliografia

  • François Lesure, "Sobre Beaumarchais" a la musicologia Revisió n o 53 (1967), p. 175–178 .
  • Philip EJ Robinson, Beaumarchais i cançó: música i dramatúrgia de les comèdies de Figaro, Oxford, 1999.
  • (in) Philip EJ Robinson, "Baudron, Antoine Laurent", a Stanley Sadie (ed.), The New Grove Dictionary of Music and Musicians, Londres, Macmillan, segona edició, 29 vols. 2001, 25.000 pàg. (ISBN 9780195170672, llegiu en línia [arxiu])
  • Marc Vignal, Diccionari musical, París, Larousse,2005, 1516 pàg. (ISBN 2-03-505545-8, OCLC 896013420, llegiu en línia [arxiu]), pàg. 73.
  • (in) Thomas Bauman i Marita McClymands, Opera and the Illlightenment, Cambridge University Press, 2006.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Grove 2001.
  2. ↑ Separar parts de la partitura a Gallica
  3. ↑ Vignal 2005, pàg. 73.
  • (ca) Aquest article és parcial o completament de l'article de la Viquipèdia en anglès titulat" Antoine-Laurent Baudron