Anna d'Habsburg (1280-1327)

Plantilla:Infotaula personaAnna d'Habsburg
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1280 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 març 1327 Modifica el valor a Wikidata (46/47 anys)
Legnica (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolNobile Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia dels Habsburg Modifica el valor a Wikidata
CònjugeHermann Ier de Brandebourg (1295 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsJutta von Brandenburg, Matilde de Brandenburg, Agnès de Brandenburg-Salzwedel, John V, Margrave of Brandenburg-Salzwedel, Euphemia von Schlesien-Breslau Modifica el valor a Wikidata
ParesAlbert I d'Alemanya Modifica el valor a Wikidata  i Elisabet de Tirol Modifica el valor a Wikidata
GermansCaterina d'Habsburg
Elisabet d'Àustria
Judit d'Oettingen
Agnès d'Àustria
Frederic I d'Habsburg
Albert II d'Àustria
Rodolf III d'Habsburg
Leopold I d'Àustria
Otó I d'Habsburg
Enric el Gentil Modifica el valor a Wikidata

Anna d'Habsburg, (Viena 1275/80-1327), filla primogènita de l'emperador Albert I d'Habsburg i d'Elisabet de Tirol, i serà educada en la cort per ser casada, com era el habitual en la seva època per a les dones.[1]

Biografia

Família

Els seus germans més notables van ser Rodolf I de Bohèmia, Frederic el Bell, Leopold I duc d'Àustria, Albert II d'Àustria, el duc Otó d'Àustria i Agnès, reina d'Hongria.

Els avis materns d'Ana eren Meinard II de Gorízia-Tirol, duc de Caríntia, i la seva esposa Elisabet de Baviera, reina d'Alemanya. Els seus avis paterns van ser Rodolf I d'Habsburg i la seva primera esposa, Gertrudis de Hohenberg. Les seves ties paterns i oncles incloïen a Rodolf II duc d'Àustria, Matilde, duquessa de Baviera, Clemència, reina d'Hongria, i Judit, reina de Bohèmia.

Primer matrimoni

Anna es va casar en primeres noces el 1295 a Graz, amb Herman, marcgravi de Brandenburg-Salzwedel. Van tenir quatre fills:

  1. Judit de Brandenburg (1301-1353), hereva de Coburg, casada amb el comte Enric VIII de Henneberg
  2. Joan (1302-1317), va succeir al seu pare, però va morir jove
  3. Matilde de Brandenburg (morta en 1323) es va casar amb Enric IV el Fidel
  4. Agnès de Brandenburg (1297-1334), hereva d'Altmark (Antiga Marca), es va casar amb el marcgravi Valdemar de Brandenburg, (1281-1381) i el 1319 amb el duc Otó de Brunswick-Gotinga (1290-1344).

En 1308, Herman va morir, i el seu fill Joan el va succeir.

Segon matrimoni

En 1310 Anna es va casar amb Enric VI de Silesia, duc de Breslàvia, fill d'Enric V el Gros i la seva esposa Isabel de Kalisz.[2][3]Van tenir tres filles:

  1. Elisabet de Brieg (c. 1311-20 de febrer 1328), es va casar abans de 10 de gener 1322 amb el duc Conrad I d'Oleśnica.
  2. Eufèmia de Brieg (Ofka) (vers 1312 - 21 de març posterior a 1384), es va casar abans de 29 de novembre de 1325 amb el duc Boleslau el Vell de Niemodlin (Falkenberg).
  3. Margarita de Brieg (vers 1313 - 8 de març 1379), abadessa de Santa Clara en Breslàvia (1359).

Anna va morir el 19 de març de 1327 a Legnica. Va deixar al seu marit vidu, i no havia pogut tenir un fill home. Quan el seu marit va morir deu anys més tard, el ducat de Breslau o Breslavia es va fusionar amb la corona de Bohèmia.

Referències

  1. ↑ Habsburgo 2
  2. ↑ Enrique fue también Duque de Brzeg y Legnica entre 1296 y 1311 como co-gobernante con dos hermanos, que se repartieron los ducados de Silesia entre ellos en 1311.
  3. ↑ Complete Genealogy of the House of Piast: Silesia