Anna Ièsipova tocant per Welte-Mignon el 7 de febrer de 1906
Anna Nikolàievna Iéssipova (en rus: А́нна Никола́евна Е́сипова, també escrit com a Anna i Annette Essipova; Anna, Annette o Annetta Essipoff; Annette von Essipow; Anna Jessipowa) (Sant Petersburg, 31 de gener de 1851 - Sant Petersburg, 18 d'agost de 1914 o 5 d'agost en el calendari antic) fou una pianista i pedagoga russa que va estudiar i més tard impartir classes al Conservatori de Sant Petersburg. Va ser una pianista molt important tant per la carrera pròpia com a intèrpret com per la seva gran labor pedagògica, essent la professora de grans intèrprets i compositors.[1]
Biografia
Estudiant
Filla d'un alt oficial, va entrar al Conservatori de Sant Petersburg als 13 anys, amb el professor Aleksandr Villoing. Va passar el 1866 a ser alumna de Teodor Leszetycki i, amb qui es casà l'any 1880 i de qui es divorciaria el 1892.[2] Va ser la primera dels seus alumnes en tenir reputació a tot Europa.
El 1868 va debutar a Salzburg i va tenir un gran èxit. La Duquesa Helena, present en el concert, la va felicitar públicament i el mateix Leszetycki afegia "Tot el que necessites ara és segur per aquest camí", frase a la qual ella va respondre, agafant-li la mà, "Sense tu sóc només pols". En aquell moment eren només professor i alumna, ell fins i tot va intentar buscar-li un marit.[3]
El 23 de maig de 1871 es va graduar amb honors al Conservatori de Sant Petersburg i a partir d'aquell any i fins al 1892 va viure principalment a l'Europa Occidental, fent gires de concerts que la van portar també pels Estats Units.[2]
Intèrpret
Va debutar a Londres el 1874, i la seva lleugeresa de toc i cant de les línies melòdiques van ser molt alabades. Però alguns crítics van parlar de la seva a vegades exagerada interpretació de les obres del classicisme. El 1875 va ser a París i l'any següent va anar als Estats Units.[2]Era ja reconeguda arreu com a la preferida de la noblesa russa tant per la seva bellesa com pel seu talent i comparada amb Teresa Carreño, amb qui els crítics els agradava molt de contrastar, i Clara Schumann com una de les dones concertistes més importants arreu del món.[4] Va passar el 1880 també per Lisboa, on va tenir crítiques molt favorables.
La seva virtuositat va atreure l'admiració artística de Txaikovski i Liszt. El 1885 va ser nomenada pianista de la Cort Russa i és considerada una de les dones que va començar a emergir a la Rússia Imperial de la seva època, juntament amb les poetesses Zinaïda Guíppius (1869-1945) i Anna Akhmàtova (1889-1966) o les ballarines Mathilde Kschessinska (1872-1971) i Anna Pàvlova (1881-1931).[5]
També va exercir de professora de piano durant un temps en el qual entre altres alumnes tingué a la suïssa Anna Hirzel-Langenhan. Grigori Kógan deia d'ella a Sant Petersburg:
«
Iéssipova regnava, literalment, al Conservatori de Sant Petersburg...Entrar a la classe de Iéssipova es va convertir en un somni de tots els joves pianistes de KiIev, Saratov, Rostov i Iekaterinburg. Iéssipova va ser vint anys al Conservatori de Sant Petersburg, vint anys d'or en la història de l'educació pianística russa i que tenen un impacte significatiu en la tècnica pianística mundial.
BERKMAN, T. A.N.Iéssipova: Jizn, déiatelnost i pedagoguítxeskie príntsipi [Vida, activitat i principis pedagògics]. Moscou-Leningrad: Muzguiz, 1948.
BOTERBLOEM, Kees. A History of Russia and Its Empire: From Mikhail Romanov to Vladimir Putin. United Kingdom, Rowman & Littlefield Publishers, 2013. ISBN 978-0742568396.
BLOCK- FRIED, Adriane. Amy Beach Passionate Victorian. The life and Woek of an American Composer. Oxford University Press, 1998. ISBN 978-0195074086
