Va ser la primera polonesa que va aconseguir els Set Cims.[2] Es va titular en farmàcia però va deixar la medicina per les muntanyes i actualment és empresària. És propietària d'una signatura comercial. Ha estat pujant muntanyes durant 33 anys, usualment en equips íntegrament femenins. A l'estiu de 1977 juntament amb Krystyna Palmowska va grimpar la cara nord del Matterhorn. Era la primera vegada que unes dones pujaven una paret tan difícil.[3]
En 1978 amb Krystyna Palmowska, Wanda Rutkiewicz i Irena Kesa va pujar la cara nord del Matterhorn a l'hivern. De nou eren les primeres dones que ho aconseguien i van crear sensació al món de l'alpinisme europeu. Anna Czerwińska va ser membre de l'expedició polonesa als Gasherbrums el 1975. El 1979 amb Krystyna Palmowska van obrir una nova ruta, al Rakaposhi (7.788 m), al Pakistan. El 30 de juny de 1983 ambdues van escalar el Broad Peak. Va ser una expedició de només dues dones.[3] Czerwińska va intentar aconseguir el cim del K2 tres vegades: en 1982, 1984 i 1986, l'última vegada va ser testimoni d'una tragèdia quan 13 escaladors van morir a la muntanya.[2] El 15 de juliol de 1985 estava al cim del Nanga Parbat amb Wanda Rutkiewicz i Krystyna Palmowska - el primer equip de dones al cim sense suport d'homes.[4] Va intentar per dues vegades ascendir el Kanchenjunga: al 1980 i al 1990 com a líder de l'expedició.[5]
És autora o coautora de molts llibres sobre escalada al Matterhorn, Gasherbrum, Broad Peak, Nanga Parbat, K2. Es preveu que publiqui un llibre sobre els seus set cims. El 21 de maig de 2001 Anna va pujar al Lhotse, i després el Cho Oyu el 25 de setembre de 2001.[5]
