En el Tirant lo Blanc hi ha algunes anècdotes no gaire habituals, difícils d'entendre des de l'actualitat. Aqueixes particularitats, recollides en el present anecdotari, permeten ser explicades i divulgades sense haver de llegir tota l'obra per a gaudir-ne.
La lectura comparada de les anècdotes en algunes traduccions confirma la llengua de l'obra original.
Les magranes compostes citades en l'obra eren una mena de ginys incendiaris, semblants a les granades modernes (en el format) i basades en el foc grec.[1][2][3] Des del punt de vista tècnic, l’obra afirma que les magranes tarden sis hores en encendre.[4] Indirectament es tracta d’un sistema temporitzador.
Les referències anteriors, quan expliquen fórmules de «foc grec» o de «pólvores explosives», esmenten un llibre català (no identificat) amb fórmules semblants. El text que es repeteix és el següent:
Versió original
Versió en català.
“Sub his Arabicis alia descriptio in Catalanica lingua...Salis petrae libras decem : salis ammoniaci uncias septem...”
"...Sota la precedent en llengua aràbiga, una altra descripció en llengua catalana... Salnitre deu lliures, sal amoniacal set unces..."
En la traducció castellana: “Capítol XXIII. Como el rey ermitaño hizo fortalecer su real: y embio a la condesa que le embiase dos toneles de lauor de espinacas de cobre”. Pàgina 34/586.[11][12]
En la traducció italiana: “...mi voglia mandare due gran botte, le quali ha di Gulielmo di Varoich nella camera delle armi, le quali sono piene di lavoro de tribuli, e sono tutti di cupri...” (Cap. XXIII. Pàgina 34/586 de la referència adjunta.)[13]
A l'obra esmentada hi ha una descripció realista i detallada d'una operació militar de sabotatge consistent en la destrucció d'una nau enemiga mitjançant una corda prima, una corda gruixuda (una "gúmena"[14]), un nedador expert i agosarat, un argue i altres. El relat indica de forma clara que una corda té dos caps.[15]
"E los mals crestians de genovesos, sabent la pràtica del Mestre de Rodes e de sa religió, ab consentiment de dos genovesos cavallers de l'orde, qui staven dins lo castell, los quals prengueren totes les nous de les ballestes e posaren-n'i d'altres que eren de sabó blanch e de formatge, per ço que en lo temps de la necessitat ajudar no se'n poguessen. E lo Mestre e tota sa religió no y agueren jamés pensat, ans certament los hagueren tots presos e morts”
...Feu caure tres voltes a Tirant en terra, e tres voltes lo sotsobrà...
»
— Tirant, c. 60.
Xarxa protectora contra projectils
Un mariner protegeix una nau dels projectils enemics fabricant una xàvega, una mena de xarxa[17] amb cordes.
«
...feu-ne un filat a manera d'eixàvega que porten la palla; e del castell de popa fins a la proa, abraçant l'arbre, posà aquelles cordes e feu-les lligar alt, que los hòmens qui dins la nau combatien, aquelles cordes no els feien gens d'enuig a les armes, ans los restauraren d'ésser presos; car les canteres que los moros tiraven eren tantes e tan espesses que era una gran admiració de veure; e si aquella eixàvega de cordes no fos estada, tota la coberta de la nau fóra estada plena de pedres e de barres de ferro; e ab aquell artifici fon restaurada que jamés una pedra hi pogué entrar, …
↑Martorell, J. Los Cinco libros d[el esforçado [et] inuencible cauallero Tirante el Blanco de Roca Salada, Cauallero de la garrotera, el qual por su alta caualleria alca[n]ço a ser principe y cesar del imperio de Grecia] (en castellà). por Diego de Gumiel, 1511, p. 7.
