A València es dedicà a combatre la influència dels enciclopedistes francesos i les seues idees racionalistes, i per a això va impulsar la creació de centres docents, com la Casa de Santa Rosa de Lima (edifici ara ocupat i reformat per l'Ajuntament), el Seminari Andresià i altres col·legis a la ciutat (com les Escoles Pies), i altres dins de l'arquebisbat, com la Casa d'Ensenyança a Xàtiva. A banda, també va fundar la biblioteca del Palau Arquebisbal amb més de 12.000 volums, i el 1761 va crear un Museu al mateix palau, precedent de l'actual Museu diocesà de la catedral.[1]
Es preocupà pel sanejament dels comptes de l'administració de l'arquebisbat, portant una acurada comptabilitat dels béns catedralicis. Va posar fi als abusos en el culte i els sagraments; per exemple, l'any 1763 va prohibir les processons de disciplinants. L'any 1762 va dictar que els llibres parroquials s'escrigueren únicament en castellà.[1]
Fou un benefactor de l'Hospital General, del Col·legi Imperial d'Orfes de sant Vicent i de la Casa de la Misericòrdia.[1]
