Va dirigir diverses pel·lícules documentals, totes estrenades en sales cinematogràfiques de l'Argentina i difoses en festivals i universitats de diversos països:
El llibre Cine Documental en América Latina, editat per Paulo Antonio Paranaguá (Editorial Cátedra, Madrid, 2003), el destaca entre els 15 documentalistes més significatius del continent. En 2006 es va publicar un llibre dedicat a la seva obra, Conversación en Princeton. Andrés Di Tella: cine documental y archivo personal (Siglo XXI, Buenos Aires), editat per dos professors de la Universitat de Princeton, Paul Firbas i Pedro Meira Monteiro. La Filmoteca de Catalunya, de Barcelona, li ha consagrat recentment una retrospectiva. Ha estat distingit amb la prestigiosa Beca Guggenheim, i així mateix ha estat becari del British Council, la Fundación Antorchas, la Fundació Rockefeller i l'Instituto de Cooperación Iberoamericana.
Labor periodística
Va fer periodisme als periòdicsThe Buenos Aires Herald, Tiempo Argentino, La Razón i Río Negro i a Radio Nacional. Els seus assajos s'han publicat en els següents llibres: El guion cinematográfico (Santa Fe, Ediciones Universidad Nacional del Litoral, 1990); Madero, Marta y Devoto, Fernando, ed. Historia de la vida privada en la Argentina (Buenos Aires, Alfaguara, 1999); Lanz, Stephan, ed. City of Coop (Berlín, b-books, 2004); Labaki, Amir i Mourao, Maria Dora, ed. O cinema do real (Sao Paulo, Cosac Naify, 2005); Russo, Eduardo, ed. Hacer cine (Buenos Aires, Paidós, 2008);; Lazzara, Michael y Unruh, Vicky, ed. Telling Ruins in Latin America (Nova York, Palgrave Macmillan, 2008).
Paranaguá, Paulo Antonio, ed. Cine documental en América Latina (Editorial Cátedra, Madrid, 2003)
Firbas, Paul y Meira Monteiro, Pedro, ed. Conversación en Princeton. Andrés Di Tella: cine documental y archivo personal (Siglo XXI, Buenos Aires, 2006)