Chéron fou Campió de França tres vegades (1926, 1927, i 1929)[1] i participà, representant l'equip francès, a l'olimpíada d'escacs de 1927. És més conegut pel seu treball en la teoria de finals, àmbit en què es preocupava per obtenir proves detallades sobre els resultats dels finals teòrics. Va compondre centenars d'estudis de finals.
El treball de la seva vida fou l'obra monumental en quatre volums Lehr- und Handbuch der Endspiele (el títol en alemany), que es publicà primer en francès el 1952 i en alemany el 1952-58 (amb una segona edició revisada el 1962-70). Estudia finals bàsics i estudis de finals, amb material tret de moltes fonts incloent-hi les seves pròpies contribucions. També va escriure Traité complet d'échecs i una versió més actualitzada Nouveau traité complet d'échecs, la meitat de la qual era sobre els finals.
