És una planta suculenta nana, amb càudex normalment profundament arrelat, que treu brots a la superfície del sòl a l'hàbitat.[2]
El càudex en forma de nap, carnós a una mica llenyós, aplanat per sobre, de 2,5 a 5 cm de diàmetre (sovint enterrat en temps de sequera) amb una corona esfèrica de fines branques de fins a 2,5 cm per sobre del terra. Tot i això, algunes plantes excepcionals que es troben a la natura superen els 10 cm de diàmetre i poden tenir diversos segles d'antiguitat.
Les branques són sub-terminals, nombroses, estèrils i portadores de flors, indivises, molt curtes, de 2 mm de gruix. Les tiges estèrils de 2 a 4 mm de llarg i les fèrtils de 8 a 12 mm de llarg, terete, de color platejat.
Les fulles són molt aplanades semi-orbiculars, completament amagades per les estípules.
Les estípules estan disposades en forma d'espiral i imbricades estretament de 5 superposicions, d'ampli ovat a triangular, senceres, no peludes a la base, escarioses com de paper, platejades amb taques marrons.
Les flors sobresortint de les estípules, són de color vermell carmí o rosa, de 1,2 a 1,5 cm de diàmetre i d'uns 6 mm de llarg. Sèpals ovats, obtusos, de 2 a 4 vegades més llargs que l'involucre. Autofèrtils, poden produir llavors fins i tot si només hi ha una planta.
En la subespècie Anacampseros quinaria subsp. alstonii les flors són blanques o en tons rosats, d'uns 3 cm de diàmetre.
Creix en planes i pendents seques sobre quarsita i sorra vermella, en condicions severes: sòl dur, exposició enlluernadora, poca pluja, en arbusts nans i estepes suculentes amb altres plantes suculentes nanes com Adromischus nanus i conophytum ssp. Està estès i no en perill d'extinció.
Taxonomia
Tot i que la primera publicació sobre aquesta espècie correspon al botànic alemany Ernst Heinrich Friedrich Meyer (1791-1858), la primera descripció vàlida fou feta l'any 1940 a la publicació Annalen des Wiener Museums der Naturgeschichte pel botànic austríac Eduard Fenzl (1808-1879).[1][3]
Aquesta espècie fou coneguda amb aquest nom fins al 1994, any en què el botànic anglès Gordon Douglas Rowley (1921-2019) va crear el gènere Avonia i la hi va incloure (Avonia quinaria). A partir de l'any 2010 va tornar al gènere Anacampseros i va passar a la família de les anacampserotàcies com a conseqüència de les investigacions de Reto Nyffeler i Urs Eggli publicades a la revista Taxon.[4][5]
Subespècies
Dins d'aquesta espècie es reconeixen les següents subespècies:[1]
Sinònims heterotípics de la subespècie Anacampseros quinaria subsp. alstonii[6]
Anacampseros trigonaDC.
Cultiu i usos
Apreciada pels amants dels càudex, que es pot fer sobresortir del terra uns 3 cm quan la planta ha crescut prou (8 a 12 anys o més).
Es reprodueix només de llavors, que s'han de plantar immediatament després de la recol·lecció, car perden viabilitat ràpidament.
Les arrels s'utilitzaven polvoritzades com a llevat per coure pa i també per preparar hidromel (cervesa de mel). Els tubercles frescos també s'utilitzaven per tractar la diabetis, triturant-los, bullint-los i beguts en ½ tassa de decocció.
Referències
↑ 1,01,11,21,3«Anacampseros quinaria» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 10 gener 2023].
Dreher, Hagen; Rodgerson, Chris; Young, Andrew «A new combination and the description of a new species in the section Avonia of the genus Anacampseros (Anacampserotaceae)». Bradleya, núm. 32, 2014, pàg. 105–111. DOI: 10.25223/brad.n32.2014.a4.
.svg){kind=icon}
_(37316356871).jpg)
