El nom deriva probablement de la paraula enabta, que vol dir «raïm» o «baia» en arameu jueu i siríac.[3] S'ha trobat moltes premses de raïm als turons al voltant del municipi.[2]
Història
Època romana i romana d'Orient
Durant el domini romà i romà d'Orient Anabta era una vila samaritana.[4] Una tradició connecta la vila amb Dositeu, un líder religiós samarità actiu probablement en el segle I aC.[5] El cronista samarità Abu-l-Fat·h (segle xiv) esmena que Dositeu va morir de fam des després d'anar a una cova que hi havia a 'Anbata per tal de guanyar saviesa.[6] Es diu que algunes de les oliveres d'Anabta daten de l'època de l'Imperi Romà.
Durant el regnat del soldà mamelucBàybars al-Bunduqdarí en el segle xiii, Anabta va servir com a punt central de parada per proveir als exèrcits musulmans que lluitaven contra les incursions de croats i mongols. El lloc va ser escollit perquè era relativament fàcil de protegir considerat com àrea enclavada entre dos grans turons.[2]
Durant l'Imperi Otomà Anabta fou integrada en els registres fiscals otomans de 1596 com a part de la nàhiya de Jabal Sami al liwà de Nablus. Tenia una població de 55 llars musulmanes que pagaven impostos sobre el blat, l'ordi, collites d'estiu, olives, cabres o ruscs, i premses per raïm i olives.[10]
En 1852 l'erudit estatunidenc Edward Robinson va visitar la vila. La va descriure com «àmplia i ben construïda», amb dos molins d'aigua pel corrent. Hi havia molts camells, ja que la ciutat estava en el camí de camells de Nablus a Ramleh.[11] En 1882 el Survey of Western Palestine del Fons per a l'Exploració de Palestina la descriu com una vila de grandària moderada, en una vall, envoltada d'oliveres. hi havia un molí.[7] Una porció del centre de la vila era usada pel ferrocarril de Hejaz, paral·lel al carrer principal.[2]
Període del Mandat Britànic
El primer consell local d'Anabta fou establert en 1921 durant el Mandat Britànic de Palestina.[12] En el tiroteig de Tulkarem de 1936, la nit del 5 d'abril de 1936, un preludi de la gran revolta àrab, uns 20 vehicles que viatjaven per la carretera d'Anabta van ser detinguts en un control viari construït per a aquest fi pels vilatans armats, i obligats a lliurar les armes i diners en efectiu. Tres conductors jueus van ser separats dels conductors tirotejats, dos van morir de les feridess, el tercer van sobreviure.[13][14] En juny un atac d'irregulars àrabs contra un bus civil va derivar en la batalla d'Anabta, una lluita breu però intensa entre militants àrabs i l'exèrcit britànics que va implicar atacs aeris contra els combatents àrabs.[15] El 12 d'octubre de 1936, quan s'aturà la rebel·lió, un reporter de the Daily Telegraph va descriure la vila durant la seva visita i va dir: "Anabta, escenari de nombroses topades entre soldats britànics i àrabs, era l'únic indret pels que he passat on el habitants mostren truculència".[16]
Anabta 1947
Període jordà
En 1954, sota domini jordà, Anabta esdevé consell municipal.[2]
Anabta es troba a 19 kilòmetres a l'oest de Nablus i a 9 kilòmetres a l'est de Tulkarm. Limita al nord amb Kafr Rumman, al sud amb Kafr al-Labad, a l'est amb Ramin i al nord-oest amb Bal'a. Es troba a una altura de 150 metres sobre el nivell del mar.[2][19] Envoltada de turons per tots costats, una petita vall travessa el centre del poble.[2] Té una àrea urbana d'uns 1.300 dúnams. la majoria de les seves terres exteriors són plantades amb figueres, oliveres i ametllers o cobertes de bosc. L'aigua és proporcionada per cinc deus subterrànies, amb distribució supervisada per les autoritats municipals.[20] L'assentament israelià d'Einav està situat al sud-est de la vila i a l'entrada oriental del municipi hi ha un punt de control israelià.[21]
Demografia
Segons un visitant de 1870 tenia una població estimada de 1.800 habitants.[22] Segons el cens de Palestina de 1922, Anabta tenia 1.606 musulmans.[23] En el cens de Palestina de 1931, la població combinada d'Anabta, Iktaba i Nur ash Shams era de 2.498 habitants; 2,457 musulmans, 34 cristians i 1 drus vivint en 502 cases.[24] En 1945, la població combinada d'Anabta i Iktaba era de 3,120.[25][26] Entre 1922 i 1947, la població es va incrementar en un 110%.[27]
En 1967, la població era de 3.400, augmentà a 5.700 en 1987 i a 8.300 en 2009.[20]
Els residents d'Anabta pertanyen a dos clans, 'Amr i Al-Jetawi. Aquestes famílies són dividides en petites famílies.[28] Anabta també aplega una població significativa de palestins originaris de Gaza que no estan classificats entre les famílies.
↑Michael Williams. Commonweal. Commonweal Pub. Corp., 25 octubre 1936, p. 266 [Consulta: 14 juny 2011]. «A number of casualties were reported from Palestine as clashes between Arabs and British troops occurred in the Tel Aviv region. The most serious occurrence was a battle at Anabta involving bombers.»
↑Guérin, 1875, p. 213A cinq kilomètres au nord-oest du Kharbet Kefr Lebed, un grand village, occupant à la fois un vallon et un monticule, compte 1,800 habitants; il se nomme A'nebta, Plusieurs citernes et quelques tombeaux antiques creusés dans le roc attestent qu'il a succédé à une ancienne ville, dont la Bible ne parle pas.
↑Barron, 1923, Table IX, Sub-district of Tulkarem, p.27
↑Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 74
↑Government of Palestine, Department of Statistics, 1945, p. 20
↑Transformation in Arab Settlement, Moshe Brawer, in The Land that Became Israel: Studies in Historical Geography, Ruth Kark (ed), Magnes Press, Jerusalem 1989, p.177
![[1]](https://upload.wikimedia.org/wikipedia/ar/2/2e/Anabtafamilies2.png){kind=link}
