Va néixer a Madrid el 1696 en una família noble. Era filla de Pedro Verdugo i d'Isabel de Castilla, comtes de Torrepalma. Educada personalment de la seva educació en la pietat cristiana i en una vasta cultura i coneixement de llengües.[1] El seu pare va ser un conegut poeta d'estil neoclàssic, erudit i membre de la Reial Acadèmia Espanyola, que va transmetre el seu esperit i ànim de coneixement als seus fills, tant Ana com Alfonso, que també sobresortir com a poeta.[2][3] Durant la seva infància, a banda d'ajudar la seva mare en els afers domèstics, va devorar els llibres de la biblioteca del seu pare, farcida d'autors llatins, grecs, castellans i italians,[1] llengües amb les que es va familiaritzar.[2] Tanmateix, els autors que més van colpir-la van ser els sagrats, especialment Jeroni d'Estridó, que van empènyer-la a fer-se religiosa.[1] També va conrear la pintura de manera destacada.[2]
Ana va ser religiosa franciscana descalça del convent de l'Àngel de Granada.[4] Seguint l'exemple de la seva germana Juana,[5] i en contra del desigs dels seus pares,[2] va entrar el 1729 en aquest convent, on va professar el 8 de juliol de 1730.[1] Hom l'ha considerada una de les monges més observants del seu convent, on va exercir diversos càrrecs de la comunitats: va ser refeterora, tornera, mestra, infermera i secretària. Eventualment havia de ser vicària, però no va poder a causa de la seva sordesa. Se li atribueix ser una persona de gran virtut i molt devota del Santíssim Sagrament.[1] El setembre de 1771 va posar-se malalta i va morir poc després, l'11 de novembre.[1]
Obra
Des de la infància va demostrar talent per la poesia.[1] Al llarg de la seva vida va escriure amb tota mena de mètriques poètiques, va compondre èglogues i cançons sobre temes religiosos. Addicionalment, va deixar un manuscrit escrit titulat Afectos de un alma religiosa, del qual es conserva un exemplar imprès a la Biblioteca Nacional d'Espanya.[2][6] Val a dir, que va deixar els temes profans després d'entrar en religiós, i va comunicar-se sovint amb una persona de Còrdova, a qui enviava les seves obres, qui les va recopilar i, a la mort de Verdugo, el 1773 les va fer imprimir sota el nom de Obras Poéticas de la Madre Sor Ana de San Gerónimo.[1] Pel que fa al seu estil i qualitat, hom afirma que eren meres imitacions de diferents formes de versos de caràcter religiós del segle anterior.[7]