Pertanyia a una família humil, però aconseguí estudiar per a mestre a l'Escola Normal de Magisteri de Madrid, on va obtenir el títol de mestre el 1914. Després de fer el servei militar el 1915, va treballar com a farmacèutic a Valdepeñas el 1917. El 1918 es va casar i es va traslladar a Madrid, on va treballar un temps a una carboneria. El 1920 va ingressar al PSOE i 1921 va exercir com a ajudant d'apotecari a Madrid. El 1927 va aconseguir una plaça de mestre a l'Escola Racionalista Pablo Iglesias de Vallecas, escola laica creada per iniciativa de mestres de l'Escola Nova afiliats a la UGT.
Es va mantenir en el càrrec fins al final de la guerra civil espanyola. Durant el conflicte va ajudar a nombroses persones “de dretes” a passar-se a la zona nacional, va signar molts salconduits i va evitar crema de convents a Vallecas.[1] El 27 de març de 1939, aconsellat per amics, va fugir cap a València amb el governador civil de Madrid, Carlos Rubiera Rodríguez. L'endemà, però, fou capturat per les tropes franquistes i internat al camp de concentració d'Albatera. Fou sotmès a un judici sumaríssim en el que no li foren admesos els avals (tot i que en foren presentats més de cinquanta) ni bona part de la documentació que aportà en el seu descàrrec.[2] Finalment fou condemnat a mort i afusellat a la tàpia del cementiri de l'Almudena el 16 de maig de 1941
Referències
↑"Amos Acero, una vida por Vallecas" / Ediciones De la Torre /Nuestro Mundo. 1ª edición, 2009. 352 pàg. ISBN 978-84-7960-404-2. / pàg. 290 a 299.
↑"Amós Acero frente a dos juicios paralelos" / Textos básicos vallecanos. Editado por "Vallecas Todo Cultura". Madrid. 2002. ISBN 84-607-6409-5
.svg){kind=small}