Amstel Gold Race 2011
Amstel Gold Race 2011 | Tipus | Amstel Gold Race |
---|
Esport | ciclisme de carretera |
---|
Part de | UCI World Tour 2011 |
---|
Distància de l'esdeveniment | 260 km |
---|
Punt de sortida | Maastricht |
---|
Línia d'arribada | Cauberg |
---|
Nombre de participants | 190, inici 142, final |
---|
|
AG2R La Mondiale 2011, Astana 2011, BMC Racing 2011, Euskaltel-Euskadi 2011, Garmin-Cervélo 2011, HTC-Highroad 2011, Katusha 2011, Lampre-ISD 2011, Leopard-Trek 2011, Liquigas-Cannondale 2011, Movistar Team 2011, Omega Pharma-Lotto 2011, Quick Step 2011, Rabobank 2011, RadioShack 2011, Saxo Bank-Sungard 2011, 2011 Team Sky (en) , Vacansoleil-DCM 2011, Skil-Shimano 2011, Landbouwkrediet 2011, Topsport Vlaanderen-Mercator 2011, Veranda´s Willems-Accent 2011, Farnese Vini-Neri Sottoli 2011 i Cofidis 2011 | |
Estat | Països Baixos |
---|
Número d'edició | 46 (2011) |
---|
|
|
Primer lloc | Philippe Gilbert |
| Joaquim Rodríguez i Oliver |
| Simon Gerrans |
| | |
| |
Lloc web | amstelgoldrace.nl |
---|
|
|
|
L'Amstel Gold Race 2011 fou la 46a edició de l'Amstel Gold Race i es va disputar el 17 d'abril de 2011, sobre un recorregut de 260,4 km, entre Maastricht i el Cauberg a Valkenburg. Aquesta era la desena prova de l'UCI World Tour 2011 i primera del tríptic de les Ardenes, abans de la Fletxa Valona i la Lieja-Bastogne-Lieja.
El belga Philippe Gilbert (Omega Pharma-Lotto) en fou el vencedor per segon any consecutiu gràcies a un atac decisiu en l'ascens final al Cauberg. Des que Rolf Järmann guanyés les edicions de 1993 i 1998 és el primer ciclista a guanyar-la dues vegades, i per trobar-ne un ciclista que les guanyés de manera consecutiva ens hem de remuntar a Jan Raas, vencedor de quatre edicions seguides entre 1977 i 1980. El seguí el català Joaquim Rodríguez (Team Katusha) i l'australià Simon Gerrans (Team Sky).[1]
Equips participants
En la present edició de l'Amstel Gold Race hi prenen part 24 equips, els 18 proTour i 6 de categoria continental:
Recorregut
32 cotes (bergs) formen part del recorregut d'aquesta edició[2]
Núm.
|
Nom
|
Quilòmetre
|
Llargada (m)
|
Pendent mitjana
|
1 |
Maasberg |
10,7 |
210 |
8%
|
2 |
Adsteeg |
32,5 |
620 |
4%
|
3 |
Lange Raarberg |
40,2 |
1.070 |
6%
|
4 |
Bergseweg |
55,5 |
2.000 |
5%
|
5 |
Sibbergrubbe |
67,4 |
1.760 |
5%
|
6 |
Cauberg |
72,6 |
1.000 |
8%
|
7 |
Geulhemmerberg |
76,3 |
800 |
7%
|
8 |
Wolfsberg |
95,7 |
1.000 |
6%
|
9 |
Loorberg |
101,3 |
1.500 |
6%
|
10 |
Schweibergerweg |
111,4 |
2.400 |
4%
|
11 |
Camerig |
117,8 |
2.280 |
6%
|
12 |
Drielandenpunt |
130,8 |
2.250 |
5%
|
13 |
Gemmenich |
133,6 |
1.400 |
7%
|
14 |
Vijlenerbos |
137,1 |
2.000 |
5%
|
15 |
Eperheide |
146,9 |
1.400 |
5%
|
16 |
Gulperberg |
154,9 |
600 |
10%
|
17 |
Van Plettenbergweg |
158,5 |
1.000 |
4%
|
18 |
Eyserweg |
160,4 |
2.200 |
4%
|
19 |
St.Remigiusstraat |
165,3 |
1.000 |
8%
|
20 |
Vrakelberg |
170,7 |
300 |
6%
|
21 |
Sibbergrubbe |
178,6 |
1.760 |
5%
|
22 |
Cauberg |
184,1 |
1.000 |
8%
|
23 |
Geulhemmerberg |
187,6 |
800 |
7%
|
24 |
Bemerlerbeg |
201,3 |
1.000 |
7%
|
25 |
Wolfsberg |
218,4 |
1.000 |
6%
|
26 |
Loorberg |
224 |
1.500 |
6%
|
27 |
Gulperberg |
232,3 |
600 |
10%
|
28 |
Kruisberg |
237,8 |
700 |
8%
|
29 |
Eyserbosweg |
239,9 |
900 |
11,5%
|
30 |
Fromberg |
243,6 |
1.600 |
5%
|
31 |
Keutenberg |
248,1 |
1.200 |
8%
|
32 |
Cauberg |
260,4 |
1.000 |
8%
|
Classificació final
Referències
|
|