PROFILPELAJAR.COM

Amadeu Cuadrado i Alguacil
Biografia
Naixement	12 agost 1933 ; Palamós (Baix Empordà)
Mort	9 juliol 2017 (83 anys); Sant Antoni de Calonge (Baix Empordà)
Activitat
Ocupació	compositor
Gènere	Sardana

Amadeu Cuadrado i Alguacil (Palamós, 12 d'agost de 1933 – Sant Antoni de Calonge, 9 de juliol de 2017) fou un músic, fiscornaire, director de coral i compositor de sardanes català.

Biografia

Començà a estudiar música amb mossèn Lluís Guillaumes ^{[nt 1]} i continuà la seva formació amb Eduard Castelló. Aprengué a tocar el violí i el fiscorn. L'any 1950 començà a ajudar Santiago Bañeras en la direcció de la coral "El Progrés". El 1951 es professionalitzà com a instrumentista de violí, fiscorn i bateria a l'Orquestra Palamós, i posteriorment tocà en les cobles La Principal de Llagostera, La Principal de Palamós, els anys 50/60. En desfer-se aquesta darrera fundà amb altres músics la Cobla-Orquestra Empordà (de 1962 a 1964). Tocà en la Víctors de Sant Feliu de Guíxols i en la Primavera de Palafrugell del mestre Sirés. Va ser membre fundador de la cobla Baix Empordà (1964), on tocava el fiscorn, i va passar a ser-ne director el 1999; el febrer de 2010^[1] plegà com a instrumentista, però s'hi mantingué com a representant. Des de 1987 dirigí la coral El Progrés de Palamós, una institució més que centenària (fundada el 1897) i que ha estat dirigida pels músics palamosins o vinculats a la població Josep Casanovas, Santiago Bañeras, Agustí Salvadó i Martí Camós. Anteriorment havia portat les corals Arrels Noves i l'Harmonia Antoniense de Sant Antoni de Calonge, i des de 1999 també dirigí la coral L'Amistat de Calonge. Es guanyà la vida fent de pintor, fins que es jubilà. A banda de la música, tenia per afició la confecció d'encreuats (més de 300 publicats a la revista Proa).

Compongué una cinquantena de sardanes.

El 26 de desembre del 2007 l'Ajuntament de Palamós l'homenatjà donant-li l'Escut d'Or.

Obres

A Palamós, tot l'any, cançó
Mainada gironina, galop
Pescadors de Palamós, havanera
Rondalla dels pastors (1985), nadala que guanyà el primer Festival Infantil de Nadales Catalanes, de Bordils

Sardanes

A dos músics: En Jaume i en Juli (2000)
A Girona per l'aplec (2007)
Anella calongina (2005)
Begur és el teu poble (2003)
El campanar de Palamós (2004), enregistrada pels Montgrins en el DC Palamós, ciutat pubilla de la sardana 2004 (Barcelona: Discmedi, 2004 ref. DM 1157 02)
La castanyada de Girona (2002)
Castell Madeleine (2004), enregistrada per la Principal de la Bisbal en el DC Personalitats 3: Madeleine Carroll. La Costa Brava, el meu lloc de repòs (Barcelona: Àudiovisuals de Sarrià, 2004 ref. AVS 5.1907)
Cercle calongí (2006)
Colla Amics Dansaires (2002)
Costa Brava catalana (1983), per a coral i per a coral i cobla, i el 1998 per a cobla sola
De Calonge a Sant Julià (2006)
En Joan de Sant Quirze (2003)
En Lluís de Can Sandro (2004)
En Manel del Mas Ponsjoan (2007)
En Pere sardanista (2009)
L'encís de Calonge (2001)
L'Esteve i la Núria (2009)
La font del Bufí (2002)
Els gegants dels Angles (2007)
Girona, fires i sardanes (2008)
Joan i Maria Àngels (2002)
La Maria de can Ton (2009)
Palamós, aplec d'Aplecs (2002)
Palamós, el mar i la Salle (2005), enregistrat pels Montgrins en el DC Sardanes a Palamós 8 (Barcelona: PICAP, 2009, ref. 8425845908380), Partitures en PDF
Palamós meravellós
Els Perduts de Begur (2010)
El primer sol de l'any (2008)
40 anys junts a Palamós (2004), enregistrada per la cobla Montgrins en el DC Cloenda del pubillatge [de Palamós] (Barcelona: Discmedi, 2005 ref. DM 1174)
40 x 75 (2008)
Sa bardissa (2002)
60 primaveres a Palamós (2003)
Solitud a Bell-lloc (2001)
El somni

Notes

↑ Lluís Guillaumes i Jou fou un sacerdot i músic nascut a Olot. Cantà missa el 1927 i fou destinat com a coadjutor a Riudarenes (1927), Argelaguer (1928), Sant Salvador de Bianya (1930), Llagostera (1930-1932, on també feu d'organista i mestre de capella) i Arenys de Mar (1933). L'any 1934 va ser nomenat regent i ecònom de Sant Antoni de Calonge, i amb els anys n'esdevindria rector (encara ho era el 1947). Amb molta vocació musical, ensenyà els futurs músics Martí Llosent i Vendrell (Llagostera, 1919) i Amadeu Cuadrado. Hom li deu una missa cantada i una sardana, La petita marinereta. El seu germà Bonaventura (Olot, 1895-1990) també va ser sacerdot.