Maria Amélia Gomes Barros da Lomba do Amaral, coneguda com a Amélia da Lomba o Amélia Dalomba (nascuda el 23 de novembre de 1961 a Cabinda) és una escriptora i periodista angolesa. També ha estat Secretària de la Missão Internacionalista Angolana. De Lomba va ser guardonada amb la Medalha da Ordem do Vulcão el 2005.
Biografia
Es va llicenciar en Psicologia a Moscou. De tornada a Angola, va treballar com a periodista, treballant per a la Emissora Provincial de Cabinda, la Rádio Nacional de Angola i el Jornal de Angola a Luanda.[1] Segons Luís Kandjimbo, da Lomba pertany al grup d'escriptores contemporànies angoleses com Ana Paula Ribeiro Tavares, Ana de Santana i Lisa Castel, a les que es refereix com "Geração das Incertezas"), escriptores que mostren típicament angoixa i malenconia en les seves obres, expressant decepció amb les condicions polítiques i socials del país.[1] Entre les seves obres cal destacar Ânsia (1995), Sacrossanto Refúgio (c.1995)[1] i Noites ditas à chuva (2005), llibre de poesia publicada per la União dos Escritores Angolanos.[2] La seva poesia és inclosa en antologies i llibres com Antologia da Poesia Feminina dos Palop (1998), Antologia do Mar na Poesia Africana de Língua Portuguesa do Século XX (2000), i Antologia O Amor tem Asas de Ouro.[3] Da Lomba és membre de la União dos Escritores Angolanos (UEA).[3]
.png){kind=small}