Alí ibn Mahdí ar-Ruayní al-Himyarí (àrab: علي بن مهدي الرعيني الحِميَّري, ʿAlī b. Mahdī ar-Ruʿaynī al-Ḥimyarī) fou el fundador de la dinastia màhdida de Zabid (Iemen).
El seu pare al-Mahdí li va donar una estricte educació tradicional islàmica a la Tihama. Amb tendència a la meditació, va adquirir també fama d'eloqüent. Va viatjar i cada any va complir amb el pelegrinatge trobant-se amb ulemes d'arreu del món. Del 1136 al 1142 va predicar obertament a la Tihama les seves idees religioses que l'acostaven al kharigisme (vegeu màhdides). La reina najàhida de Zabid, tenia molta simpatia pels seus treballs teològics i el va declarar exempt de pagar el kharaj (impost sobre les terres) igual que als seus deixebles.
El 1143 Alí es va sentir prou fort per atacar la població najàhida d'al-Kadra, al nord de Zabid, però l'atac fou rebutjat i va haver de fugir amb els seus partidaris a la muntanya on va restar tres anys. El 1146 la reina Alam el va autoritzar a retornar a la Tihama (tot i els consells en contra dels seus ministres). A la mort de la reina el 1150, Alí i els seus seguidors van iniciar una campanya implacable i cruel, des de bases que havien establert a la muntanya, contra Zabid i la Tihama.
Zabid va resistir i el 1154 Alí va anar a demanar ajut a la cort del zuràyida Muhàmmad ibn Saba a Dhu Djibla, sense obtenir el seu suport. Alí va planejar llavors accions personals contra la dinastia najàhida i va fer assassinar Surur al-Fatikí, personatge clau de la nissaga (1156). Finalment, després d'una persistent resistència de Zabid, les forces d'Alí van ocupar la ciutat el 1159.[1]
Poc després Alí va morir. Les fonts no estan d'acord sobre la successió però sembla que va passar al seu fill gran Mahdi ibn Alí.
Referències
↑«Najāḥid Dynasty» (en anglès). britannica.com. [Consulta: 27 desembre 2012].
Ali ben al-Hasan al-Khazradji, The pearls-strings: a history of the Resuliyy dinasty of Yemen, traducció de Sir James W. Redhouse, Leyden i Londres, 1906
