PROFILPELAJAR.COM

Alà de Lilla, o
de l'Illa
Biografia
Naixement	Alanus ab Insulis, Alain de Lille; 1116 ↔ 1117 ; Lilla (França)
Mort	p. 14 abril 1202 ↔ 5 abril 1203 (75/85 anys); Nuits-Saint-Georges (França)
Sepultura	Abadia de Cîteaux
Rector
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Camp de treball	Teologia, cristianisme i escolàstica
Ocupació	teòleg, poeta, escriptor, professor, filòsof, historiador
Professors	Gilbert de Poitiers, Bernard Silvestre, Pere Abelard i Thierry de Chartres
Alumnes	Raoul de Longchamp
Influències	Procle
Orde religiós	Cistercencs
Religiós
Celebració	Església Catòlica Romana (culte local)
Festivitat	30 de gener
Iconografia	Hàbit cistercenc
Obra
Obres destacables	Obres destacables Liber parabolarum (en) ; De planctu Naturae (en) ; (1175) Tractatus de virtutibus et de vitiis et de donis spiritus sancti (en) ; (segle XII) De sex alis cherubim (en) ; (segle XII) Expositio in Cantica canticorum (en) ; (segle XII) Sermons (en) ; (segle XII) De sphaera intelligibili (en) ; (segle XII) Regulae theologicae (en) ; (segle XII) Omnis mundi creatura (en) ; (segle XII) Liber poenitentialis (en) ; (segle XII) Anticlaudianus (en) ; (segle XII) Ars praedicandi (en) ; (segle XII) Letters (en) ;

Alà de Lilla o de l'Illa, en llatí Alanus ab Insulis o en francès, Alain de L'Isle o Alain de Lille (Lilla? 1128 - Abadia de Cîteaux, 1202) va ser un monjo i filòsof medieval francès pertanyent a l'Orde del Cister, anomenat ja en vida doctor universalis per la seva autoritat intel·lectual. La família benedictina el va incloure en els seus llibres litúrgics com a beat.

Biografia

Se'n sap poc de la vida: que es formà a l'escola catedralícia de Chartres, que va ser professor a París i Montpeller (també se'l va anomenar Alà de Montpeller Alanus de Montepessulano) i potser va participar en el tercer Concili de Laterà l'any 1179.

Se l'anomenava Doctor universalis per la gran quantitat de coneixements que tenia. Es va retirar a l'abadia de Cîteaux, on es va fer monjo cistercenc i morí en 1202.

Obres

De planctu naturae, poema al·legòric en llatí, una sàtira contra els vicis de la humanitat.
Anticlaudianus, poemes morals que per la forma recorden el text de Claudi Claudià contra Rufí.
Quoniam homines, que destaca per la seva teologia negativa i les exhortacions morals
Règles de théologie i Ars catholicae fidei, escrits on intenta argumentar els principis bàsics de la teologia usant les matemàtiques
Contra haereticos, apologia del cristianisme contra musulmans, jueus i heretges
Liber poenitenitalis, llibre de penitències associades als pecats, i considera els pitjors la sodomia i l'homicidi

Alà de Lilla ha estat confós amb altres personatges com l'arquebisbe Alà d'Auxerre, l'abat Alà de Tewkesbury, Alain de Podio, etc. Això ha fet que sovint es trobin a la seva vida fets corresponent a la d'algun d'aquests altres, com també algunes obres atribuïdes. La vida de Sant Bernat és obra d'Alà d'Auxerre i el Comentari sobre Merlín d'Alà de Tewkesbury. Tampoc no és l'autor del Memoriale rerum difficilium, que es publicà amb el seu nom, ni de l'Apocalypse satirique de Golias.

Pensament

Tot i reconèixer que la raó és l'instrument més poderós per assolir el coneixement, afirma que determinades veritats només poden entendre's amb la fe. És seguidor del misticisme monàstic i les seves obres conrea la gramàtica especulativa i l'ètica, especialment per alertar contra els pecats sexuals. En la línia de la filosofia grega de Parmènides, distingeix entre aparença i realitat, essent la primera pròpia dels sentits.

Les seves obres han estat publicades per Jacques Paul Migne a la Patrologia Latina.^[1]

Referències

↑ The Encyclopaedia Britannica : a dictionary of arts, sciences, literature and general information: vol. I. Nova York: Encyclopaedia Britannica Co, 1911, p. 467-468.

[1] The Encyclopaedia Britannica : a dictionary of arts, sciences, literature and general information: vol. I. Nova York: Encyclopaedia Britannica Co, 1911, p. 467-468.

[1]