PROFILPELAJAR.COM

Alzina de Can Gol
	Alzina de Can Gol el 2013
Tipus	arbre singular
Localització
Entitat territorial administrativa	Sant Martí de Tous (Anoia)
	41° 32′ 22″ N, 1° 30′ 45″ E / 41.53958°N,1.51251°E

L'alzina de Can Gol és una carrasca (Quercus ilex subsp. ballota) de Sant Martí de Tous, a l'Anoia, documentada com un dels arbres més grossos d'aquesta comarca i una de les alzines més velles de la Catalunya interior.^[1] Quedà calcinada per causa de l'incendi forestal de Santa Coloma de Queralt de juliol de 2021.^[2] Malgrat la destrucció total de la part aèria de l'arbre, l'alzina va acabar rebrotant al cap de dos anys.^[3]

Descripció

L'alzina està situada dins l'espai d'interès natural (EIN) de la Serra de Miralles-Queralt.^[4] Calia accedir a Sant Martí de Tous per la carretera BV-2202. Un cop allà, s'havia de prendre la pista que duu a l'Aubereda, on s'hi trobaven senyalitzacions fins a Can Gol i l'alzina, que portava el nom de la masia (totalment enrunada ja des d'abans de l'incendi de 2021). GPS 31T 0375911 4599596.^[1] Estava situada enmig de prats i horta de secà amb pineda de pi blanc i una ribera força seca. Fou un indret de conreus de tomàquet, patata, meló i carabassó, els quals estaven vorejats d'exemplars d'àlber, roure valencià, alzina, càdec, garric, romaní, gavarra, bruc d'hivern i argelaga, i quant a bardisses i herbes, de rogeta, farigola, lleteresa de bosc, amargot, perpètua, gavó menut, herba blenera, colitx, arròs de pardal, plantatge de fulla estreta i malrubí. Pel que fa a la fauna, ocupà una zona en què a l'estiu s'hi poden observar sargantanes ibèriques, orenetes cuablanques, falciots, gafarrons, oriols, aligots i ratolins de bosc.^[1]

L'arbre, abans d'ésser calcinat per l'incendi, era de ple de vellíssimes necrosis i importants concavitats, algunes de les quals tenien una forma força peculiar. Concretament, hi havia un forat de més de 50 cm a 1,80 cm aproximadament, al tronc principal. Els xilòfags hi havien treballat molt a l'interior del tronc i les branques, sobretot el banyarriquer. També hi havia molts reveixins voltant per tota l'alzina, la qual cosa vol dir que la seua població devia ser molt elevada. Tot plegat, a més de la senectut de l'arbre, donà com a resultat certa sequera als àpexs de les branques baixes i un empobriment globalitzat, afavorit per l'estricte règim hídric de l'indret on va créixer aquesta alzina.^[1] A més, de tant que havien crescut dues de les seves branques havien acabat per encreuar-se, tot formant un ull.^[4]

Hi havia persones que semblaven trobar en aquesta vella alzina algunes virtuts de bruixeria en una de les cavorques del tronc. És per això que antigament havia estat habitual trobar-hi restes d'ofrenes.^[1]