Alternativa Espanyola

Infotaula d'organitzacióAlternativa Espanyola
Dades
Nom curtAES Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític espanyol Modifica el valor a Wikidata
Ideologialiberalisme econòmic
socialcristianisme
euroescepticisme
franquisme sociològic
conservadorisme
nacionalisme espanyol Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaultradreta Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació21 abril 2003
Governança corporativa
Seu
Secretari generalRafael López-Diéguez Gamoneda Modifica el valor a Wikidata
JoventutsJuventudes de Alternativa Española Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Lloc webalternativaespanola.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: 178675065515793 X: AES_alternativa Modifica el valor a Wikidata

Alternativa Espanyola (en castellà: Alternativa Española, AES) és un partit polític espanyol d'àmbit estatal la ideologia del qual s'enquadra dins de l'ultradreta neofranquista.[1][2][3] S'autodefineix com socialcristià, transversal i euroescèptic.[4] El seu secretari general és l'advocat i empresari Rafael López-Diéguez, antic militant del partit d'extrema dreta Fuerza Nueva, formació activa durant la Transició i dirigida pel seu sogre, l'històric dirigent Blas Piñar, que va ser nomenat president honorari d'AES, càrrec que va ostentar fins a la seva mort, al Gener del 2014. El partit és considerat hereu de Fuerza Nueva, malgrat que AES no utilitza la simbologia franquista. Manté contactes amb el partit Dreta Navarra i Espanyola (DNE).[5]

Ideologia

AES sustenta la seva declaració programàtica i la seva acció pública en quatre principis: contra l'avortament, a favor de la família tradicional, les arrels cristianes i la unitat d'Espanya.

Història

S'inscrigué en el Registre de partits polítics del Ministeri de l'Interior en 2003[6] i es va presentar en públic en un acte polític celebrat el 23 d'octubre de 2004.[7]

Es presentà per primer cop a les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2006 formant part de la coalició Plataforma Adelante Catalunya en les que només va obtenir només 2.735 vots i cap representació parlamentària.[8] A les Eleccions generals espanyoles de 2008 va treure 7.300 vots[9] i no es va presentar a les eleccions al Congrés de 2011. A les eleccions al parlament de la Comunitat de Madrid de 2007 va treure 5.039 i 3.731 en les de 2011,[10] i 3.731 vots en les eleccions municipals espanyoles de 2011.

Resultats electorals [cal citació]

Òrgan Any Vots % Escons Notes
Parlament de Catalunya 2006 2.735 0,09
0 / 135
Assemblea de Madrid 2007 5.039 0,17
0 / 120
Corts Generals 2008 7.300 0,03
0 / 350
Parlament Europeu 2009 19.583 0,12
0 / 54
Eleccions locals 2011 6.848 0,03
2 / 68.230
Assemblea de Madrid 2011 3.690 0,12
0 / 120
Corts Generals 2011 903 0,1 - Coalició amb DNE pel Senat a Navarra.
Parlament Europeu 2014 17.774 0,11
0 / 54
 Dins la coalició Impulso Social
Eleccions locals 2015
5 / 67.515
Parlament Europeu 2019 11 699 0,05
0 / 54
 Dins la coalició ADÑ
Eleccions locals 2019
4 / 67.515

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alternativa Espanyola
  1. ↑ (castellà)Alternativa Española, partido político español católico confesional, encuadrado dentro de la derecha conservadora Arxivat 2014-10-06 a Wayback Machine. - La Vanguardia
  2. ↑ (castellà)La extrema derecha, huérfana de Blas Piñar - El Mundo
  3. ↑ (castellà)La ultraderecha se cuela en algunos ayuntamientos - Público
  4. ↑ 'Somos el único partido en España que defiende el euroescepticismo’ Arxivat 2017-10-21 a Wayback Machine., La Gaceta
  5. ↑ (castellà)El pueblo se subleva contra el alcalde - El País
  6. ↑ «AES» (en castellà). La Vanguardia. Arxivat de l'original el 2015-05-02. [Consulta: 30 desembre 2013].
  7. ↑ «Alternativa Española, partido a la derecha del PP, prepara congreso: cambios en sus cargos internos y apuesta por las regionales y europeas» (en castellà). El Confidencial Digital, 26-10-2005. [Consulta: 20 desembre 2013].
  8. ↑ Història electoral espanyola dels partits d'extrema dreta
  9. ↑ «Consulta de resultados electorales» (en castellà). Ministerior del Interior, 2008. [Consulta: 30 desembre 2013].
  10. ↑ «La extrema izquierda consigue 6.906 votos y la ultraderecha 11.162» (en castellà). La Vanguardia, 23-05-2011. [Consulta: 30 desembre 2013].